01/10/2021

Turisme circular

4 min

La guerra al sol ús pot representar el final d'una època i d'una manera de consumir i de pensar. La cultura de la velocitat, de l''usar i llençar', si res no es torç, estaria en vies de passar a una millor vida. També la manera de produir podria canviar. La durabilitat dels productes, per allargar-ne el cicle de vida útil i per reduir la producció de residus, seria un nou paradigma. I, a més, l’escassetat de matèries primeres, de manera imperativa, obligarà a reconduir els sistemes de producció sota la mateixa idea de 'durable'. Aquesta és la gran qüestió de fons que fa trontollar les estructures i genera preocupació entre els fariseus del sistema. Compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents és l’essència de l’economia circular. La durabilitat del béns produïts n’és la base imprescindible.

Els experts, i tots els informes oficials, coincideixen que el model econòmic actual genera una petjada ecològica no sostenible; és a dir, la demanda anual de recursos naturals i béns de la població mundial se situen per sobre de la capacitat del planeta, i la perspectiva d'una demografia creixent no fa més que agreujar encara més el problema. Aquesta és la realitat i la cruel perspectiva a la qual s’enfronta la humanitat com a amenaça existencial real. Ja fa un temps que el sector més progressista del Partit Demòcrata nord-americà va imposar en el seu programa l’agenda d’un Green New Deal. La Comissió Europea, el mes de febrer del 2020, va presentar el Pacte Verd Europeu per una economia moderna, eficient en l'ús dels recursos i competitiva. I, en aquest context, a principi d’aquest any, el Parlament Europeu va votar el pla d'acció sobre economia circular amb l’objectiu d’avançar cap a una economia neutra en carboni, sostenible, lliure de tòxics i completament circular el 2050. Amb millor o pitjor traç, el quadre està dissenyat. 

La circularitat implica reduir els residus al mínim i, des d’una perspectiva econòmica, dotar de nou valor afegit els productes, en allargar-ne la vida útil. Representa un repte a l’obsolescència programada de la indústria actual. I, culturalment, se situa als antípodes del desenvolupisme que se sustenta en una societat de consum sense límits. En certa manera, es podria dir que és tornar a vells costums d'antany, al Ford 'potada' que encara avui funcionaria, a la bombeta de Livermore que porta encesa des del 1901, a l’aviram que menja restes i sobrants i produeix femta... Amb això vull dir que la circularitat té aires de neoclassicisme, en sorgir com a reacció als 'excessos barrocs del consumisme desenvolupista'. La genètica humana està preparada per al repte... el sistema, no, si no canvia. 

El Pacte Verd Europeu no neix com a resposta directa a la pandèmia, encara que l’etiologia dels dos fets condueixi a un origen comú, residenciat en un consum desfermat i en una globalització al servei de les grans corporacions, resultat d’una concepció extrema i perversa del liberalisme de mercat. El que sí fan, el Pacte i la pandèmia, és coincidir en el temps i, precisament, és la crisi provocada per la pandèmia la que dona peu, per primera vegada, a un endeutament mancomunat dels països que formen la UE per un valor d'1,8 bilions d’euros en inversions, en un Next Generation EU que consisteix en un pla de recuperació i resiliència, un terç del pressupost del qual estarà destinat a finançar el Pacte Verd Europeu. En aquest context d’oportunitat és on neix el sobtat interès generalitzat per l'economia circular.

La circularitat i el turisme. Certament, d’uns anys ençà, ja bastant abans de la pandèmia, no eren poques les empreses d’allotjaments turístics que estaven apostant per introduir pràctiques circulars i d'estalvi energètic en el seus protocols de funcionament i, àdhuc, moltes s'han estat posicionant en el mercat sota un biaix ambiental. Podria dir-se, doncs, que en l’àmbit de la indústria d’allotjaments existeix un terreny abonat per desenvolupar experiències d’economia circular. Algunes cadenes importants han iniciat el camí i altres, de manera mimètica, el seguiran. No tots, una part de l’oferta és d’una debilitat estructural tan pronunciada i d'una obsolescència tan marcada que difícilment tindran l’energia suficient per adaptar-se a les necessitats dels nous temps. La circularitat serà un component més per definir la barrera de l’obsolescència. 

Segurament, l’adopció de pràctiques reals d’economia circular i la digitalització, que el Next Generation EU incentiva, siguin significativament importants per augmentar la competitivitat de les empreses. No obstant això, des d’una visió de sostenibilitat no podríem deixar al marge els aspectes laborals, socials, culturals i de generació d’altres externalitats negatives d’aquestes mateixes empreses. Però si només es mira el compte d’explotació, per ventura hauríem d’admetre que hi pugui haver una millora considerable del mateix. En aquest sentit, encunyar el terme de 'turisme circular' com a representació d'un tot podria resultar una mica enganyós. El terme no pot servir de coartada per no tenir en compte la globalitat del problema. 

Resumint, podria dir-se que les pràctiques de circularitat en turisme poden ajudar a millorar la competitivitat de les empreses, però són totalment insuficients per abordar la solució dels problemes globals que afecten aquest sector econòmic i per dur-ne a terme la reconversió. La mateixa UE ho planteja només com una part de la solució, dins un conjunt d’altres estratègies, mai com la solució en majúscules. La pandèmia ha tingut l’eventualitat de posar de manifest les debilitats i els dèficits estructurals d’un model econòmic basat en el monoconreu turístic. No hi ha excusa per ignorar-ho. Parlar de turisme, avui, implica fer-ho del model econòmic en conjunt i del reequilibri entre sectors de producció, així com, també, de la  manera de mantenir o augmentar l'aportació absoluta del turisme al PIB, baixant-ne el valor relatiu; de posar en valor altres iniciatives a altres sectors i, per damunt de tot, de mobilitzar tot el potencial humà del país per generar més riquesa. És a dir, comptat i debatut, és parlar de decreixement en oferta obsoleta, de diversificació i passarel·les laborals cap a noves activitats emergents. En definitiva, és parlar d’una estratègia global de país.    

Geògraf
stats