15/03/2021

Contra Trump vivíem millor

2 min

Durant el quadrienni trumpista, un dels consols era acudir als canals americans per veure com assenyalaven la nuesa de l'emperador a programes com Real time with Bill Maher, Last week tonight with John Oliver o Saturday night live. La imitació d'Alec Baldwin, per exemple, marca un dels punts àlgids de la comèdia aquesta dècada. Que el president real es piqués amb l’actor i s'hi enfrontés a Twitter encara ho feia més deliciós.

Un moment de l'entrevista de Bill Maher a Megyn Kelly

Però Trump és ja història i aquests programes, de clar biaix progressista, s'enfronten al dilema de com seguir tenint punxa ara que governa Joe Biden. És aquella frase de "Contra Franco vivíem millor", però adaptada a la realitat americana. Una de les caigudes de difusió més pronunciades de la revista El Jueves va ser quan la publicació va accentuar l'humor costumista en detriment del polític, un cop José María Aznar va abandonar la Moncloa per prosseguir el seu viatge al fons de l'agror. Per sort, van rectificar i recuperar la part més esmolada.

De moment, Bill Maher és qui ha fet el moviment més atrevit als Estats Units. En un dels seus programes, per exemple, va portar la periodista i expresentadora de Fox News Megyn Kelly. Junts van parlar d'algunes pràctiques instaurades al sistema escolar en nom de la correcció política. Per exemple, ¿els nens blancs de primària han de carregar conscientment l'etiqueta de privilegiats, tot i que no tinguin cap responsabilitat sobre l'estat del món? És un debat incòmode, perquè qualsevol progressista entén que els alumnes negres sí que arrosseguen tot d'estigmes derivats del racisme sistèmic, sense haver-ho demanat. Però al mateix temps intuïm que la solució no passa per llastar amb culpa infants que amb prou feines llegeixen. El drama és que la por de rebre una cancel·lació a les xarxes socials fa que aquestes discussions no es puguin tenir serenament. I el resultat és que la conversa pública s'ha empobrit considerablement la darrera dècada.

I, de fet, és aquí on els programes de comèdia tenen, avui, la seva gran responsabilitat. Disparar contra Trump, en determinats àmbits, sempre sortia de franc. El resultat, per cert, és una caricatura que en el fons el legitimava davant dels seus seguidors. I és veritat que ell donava material i alimentava aquell (fals) clixé que es diu als guionistes: "Però si els polítics us ho donen tot fet!". La valentia, i per tant el servei, passa per enfrontar el públic al seu mirall. No només assenyalar els monstres, sinó examinar com nosaltres mateixos som també el monstre... d'algú altre.

stats