04/06/2013

Com es pot trobar feina

4 min

L'enorme caiguda de la demanda que va portar l'atur dels Estats Units fins al 9% durant la recessió no ens hauria de fer perdre de vista que hi ha hagut un canvi important en el mercat de treball. Qualsevol persona que hagi estat buscant feina últimament als EUA deu saber a què em refereixo. Ho resumeix molt bé el mantra de l'experta en educació Tony Wagner, de Harvard: al món ja no li importa el que saps, l'únic que li importa és "el que pots fer amb el que saps". Com que els llocs de treball estan evolucionant tan ràpidament i requereixen el domini de tantes eines noves, els empresaris ja no consideren que una llicenciatura sigui una credencial adequada de la capacitat d'un candidat per fer una feina en particular. Per tant, cada cop més empresaris estan dissenyant les seves pròpies proves per mesurar les habilitats dels candidats. I cada vegada els importa menys si aquestes habilitats s'han adquirit a casa, en una universitat en línia, en un curs massiu online o a les aules de Yale. Ells només volen saber una cosa: pots aportar valor afegit?

Una de les millors maneres d'entendre aquest nou mercat de treball és parlar amb els cofundadors de HireArt (www.hireart.com): Eleonora Sharef, de 27 anys i exempleada de la consultoria McKinsey, i Nick Sedlet, de 28, un geni de les matemàtiques que ha treballat en el banc d'inversió Goldman Sachs. Sharef i Sedlet van engegar HireArt amb l'objectiu de reduir la distància entre els que busquen feina i els que en generen.

"El mercat laboral està partit en dos -explica Sharef-. Molts dels candidats no tenen les habilitats que els empresaris estan buscant, i no saben com aconseguir-les. Però alhora els empresaris tenen expectatives poc realistes: no et volen formar i esperen que la teva qualificació fins i tot excedeixi els requeriments del lloc de treball". En aquesta nova economia has de posar-te a prova, perquè els títols ja no són el que eren i molts dels coneixements que requereix el lloc de treball no són impartits per les universitats.

La manera de fer de HireArt, explica Sharef, és que els clients -des de grans empreses com Cisco, Safeway i Airbnb fins a petites empreses familiars- aporten una descripció de la feina i HireArt dissenya proves específiques, escrites i de vídeo, que li permet fer una preselecció dels candidats més prometedors. Finalment, l'empresa fa l'elecció final.

Amb 50.000 persones registrades a la seva plataforma, HireArt rep al voltant de 500 candidatures per vacant. Com diu Sharef: "Si bé és positiu que internet permeti als candidats presentar-se a un munt de llocs de treball, això també ha donat lloc a un comportament molt poc saludable. Conec moltes persones que en quatre o cinc mesos acaben enviant el currículum a unes 500 ofertes de feina sense fer gairebé cap investigació prèvia sobre els requeriments d'aquestes ofertes i sobre l'adequació del seu perfil. Fins i tot vaig conèixer un noi que havia dissenyat un programa informàtic que li permetia enviar la seva candidatura a totes i cadascuna de les ofertes que es publiquessin a la web Craigslist d'una determinada ciutat. Com que els candidats no fan aquesta autoselecció prèvia, els reclutadors acaben buscant el tresor entre una gernació de sol·licitants".

Com es fa l'avaluació dels candidats a HireArt? Se'ls demana que facin tasques que imiten la feina que volen aconseguir. Si es tracta d'una feina d'analítica de web, HireArt podria plantejar la següent situació: "Vostè és contractat com a gerent de màrqueting d'una empresa de comerç electrònic i se li demana la creació d'un sistema d'anàlisi de llocs web. Quins són els indicadors de rendiment clau que mesuraria?" I si es tracta de gestionar la presència online d'una empresa, segons Sharef caldrà "demostrar familiaritat amb Twitter, Facebook, Pinterest, Google, HTML, SEO On-Page i anàlisi de paraules claus". Un exemple de pregunta: "Kanye West acaba de llançar una nova col·lecció de moda. Imagini's que ha d'escriure un tuit de promoció d'aquesta col·lecció. Què hi posaria?" O en el cas d'algú que es presentés a una oferta de feina de venedor, hauria de registrar un espai promocional en vídeo.

"El que més em sorprèn de les habilitats de la gent -afegeix Sharef- és la pobresa de la seva comunicació escrita i de la seva gramàtica, fins i tot en el cas dels graduats universitaris. Si no arribem ni al més bàsic, tenim un problema". I conclou: "HireArt veu moltes persones amb talent que estan confoses sobre els tipus de feines per als quals estan qualificats. Hi ha gent que no té clar quina mena de llocs de treball hi ha pel món ni on poden encaixar".

I, per tant, què aconsella? Sharef explica que una dona de Detroit que treballava de caixera als magatzems Borders es va adonar que aquella feina no li donaria el futur a què aspirava, de manera que va aprendre a fer anar l'Excel. "La vam sotmetre a una prova molt rigorosa, i va obtenir un resultat superior a persones que havien anat a Stanford o a Harvard. Va acabar com a número u en la llista d'aspirants a una feina que, sobre el paper, estava completament fora del seu abast".

Els aspirants són rebutjats per dues raons principals, diu Sharef. Un és que "no mostren a l'empresari com l'ajudaran a crear valor afegit", i l'altre, que "no saben el que realment volen, i això es manifesta en el fet que no s'han dotat de les aptituds necessàries per aconseguir-ho". Els candidats que acaben sent triats, afegeix, "inventen i troben solucions" i tenen un tarannà "incansablement emprenedor", perquè saben que avui en dia molts empresaris no donen importància al currículum, als títols o a com un candidat ha adquirit els coneixements que té. Només els importa què pot fer i la seva capacitat de reinventar-se contínuament per aprendre a fer coses noves.

stats