El trist paper

El paperet que han firmat els partits independentistes comprometent-se a no pactar govern amb Salvador Illa és la culminació d’una trista campanya. ¿Tan insegurs estan de si mateixos que temen que la ciutadania no es cregui la seva paraula? ¿Tan poc respecte tenen per la seva funció que no els fa vergonya un gest tan oportunista i tan poc institucional?

Ha estat la culminació d’unes setmanes que no porten enlloc. S’havia de sortir de la llarga ressaca d’octubre del 2017 i resulta que l’única cosa que s’ha fet és afegir una mica més de càrrega al cos. Diuen les enquestes que la gent té ganes d’un cert retrobament per fer front a les crisis acumulades i intentar reconduir els conflictes, i resulta que el que es fa és just el contrari: reforçar els murs ja existents. És patètic constatar, malgrat els senyals que Esquerra i els socialistes havien donat en els últims mesos, que només els comuns han intentat fer ponts efectius. I és trist verificar que una vegada més, davant d’una gran oportunitat, a Esquerra l’ha envaït el seu patològic temor reverencial al nacionalisme conservador avui passat a l’independentisme. Costa entendre tantapor a emancipar-se. Estem condemnats a la foto fixa. Cal, tanmateix, remarcar dues novetats a seguir. El PDECat ha intentat trencar una ficció: l’estranya situació d’un independentisme d’ampli espectre que semblava no tenir dreta. I ha començat a reivindicar-la, com un pas cap a la normalitat, que tinc la sensació que no es consolidarà fins que Junts perdi la presidència de la Generalitat i el magma ideològic que el compon es divideixi en un parell o tres de trossos.

D’altra banda, signe del temps, haurem assistit a la irrupció de l’extrema dreta, que tindrem al Parlament en la seva versió espanyolista. Seduïts per l’engany de creure que no som un país qualsevol, alguns pensaven que aquestes coses aquí no arribarien. Ja hi són. I l’extrema dreta ja comença a aflorar també, i més que ho farà, en l’independentisme.

Conclusió: unes eleccions en temps difícils que havien de servir per començar a desconfinar el futur i ens poden deixar allà on érem, amb més desconfiança i amb alguna taca negra afegida. Un trist paper.