Una de cada tres

Un món lliure de violència és potser una utopia, però en qualsevol cas tenim el deure d’intentar-ho

Segons les dades de què disposen les Nacions Unides i que s’han fet públiques en el marc de la campanya ‘Orange the World’, una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual, majoritàriament per part d’un company sentimental. No és estrany, doncs, que qualifiquin la violència contra les dones de “pandèmia global”. Altres xifres que han recopilat són igual d’esgarrifoses: les estadístiques mundials reflecteixen que la meitat de les dones assassinades ho són a mans de la seva parella actual o anterior; que una de cada cinc dones és víctima de violació o de temptativa de violació; que de les víctimes del tràfic de persones, un 80% són dones, noies i nenes.

Per no parlar de la violència contra les dones en els conflictes armats –ai, la guerra, que lluny que ens pensem que ens queda fins que esclaten les bombes al costat de casa... La violació ha estat històricament i és encara avui part de l’estratègia bèl·lica. A la República Democràtica del Congo, s’estima que hi ha 36 violacions diàries. Entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades durant el genocidi de Ruanda de 1994. Durant la guerra de Bòsnia, van ser entre 20.000 i 50.000.

Segurament aquetes dades ens indignen i ens aclaparen per igual. Veient la magnitud del problema, és possible acabar amb la violència contra les dones? El Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que té lloc cada 25 de novembre, hauria de servir com a mínim per expressar el nostre rebuig i la nostra determinació a posar fi a aquesta xacra que, en major o menor mesura, trobem a tots els països del món i en totes les classes socials.

Un món lliure de violència és potser una utopia. En qualsevol cas, tenim el deure d’intentar-ho. Ja ho diuen: “ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF