14/11/2021

Tres vegades monolingües

2 min
Díaz, Oltra, Hamed, García i Colau en l’acte d’ahir al Teatre Olympia de València.

A alguns el que dirà aquest article els és indiferent (o ho troben “un rotllo”, com li passa a l’alcaldessa Ada Colau, que és una de les directament implicades). Però a uns altres, crec que bastants, ens va sorprendre desagradablement que l’escenari en què es va celebrar la presentació del projecte polític que lidera Yolanda Díaz estigués presidit per un eslògan en lletres enormes que deia “Otras políticas, otras políticas, otras políticas ”, les tres vegades en castellà.

Les autores d’aquesta posada en escena argumentaran que repetien les mateixes paraules tres vegades en sentits diferents: una en referència a les polítiques de govern, una altra en al·lusió als lideratges (totes les que envolten Díaz són dones) i la tercera pel que sigui, tant se val. El fet és que es presentava un projecte de república espanyola pensat des del feminisme, un plantejament que podria ser una bona alternativa al sistema del 78, esgotat i soscavat per la corrupció (una alternativa millor, en tot cas, que la que s’ofereix des de la dreta, i que consisteix en una regressió no gaire encoberta al franquisme). Ara bé, d’un projecte de república feminista, radicalment democràtica, preocupada per l’emergència climàtica i per la transició energètica, que promogui la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans, que faci polítiques migratòries d’acollida, seria raonable esperar-ne un cert respecte per la diversitat lingüística i cultural. Doncs no és així. Atès que la presentació del projecte es feia a València, hauria estat d’allò més lògic i natural que una de les frases de l’eslògan fos “Altres polítiques”, en català (o valencià, com en vulgueu dir). I, atès que el projecte es presenta amb la voluntat de governar (i regenerar, una vegada més) Espanya, el més lògic i natural hauria estat afegir una quarta línia per donar cabuda al gallec i l’euskera. Més que més, posats a dir, tenint en compte que, de les impulsores de la iniciativa, Díaz és gallega, Colau és catalana i Oltra valenciana. A més, com que la política es fa amb fotos i tuits, la foto de la diversitat lingüística els hauria servit per diferenciar-se del PSOE i del PP, que també han celebrat recentment actes importants a València.

En fi. Un dia, hem d’esperar-ho, aquestes esquerres que ometen de les seves reivindicacions drets fonamentals com ara els drets lingüístics, per algun tipus de càlcul polític de baixa volada, se’n faran creus de la seva actitud. Ho direm tantes vegades com calgui: menystenir una llengua, o els parlants d’una llengua, és exactament tan greu com menystenir altres persones pel seu sexe, religió o color de pell. Per això mateix, no s’entén de cap manera un feminisme que no tingui una atenció especial per la diversitat lingüística, en un país en què la uniformització en castellà ha estat una de les banderes i els cavalls de batalla de les polítiques convencionals (les que no són “altres”). Llàstima: si aquestes dones tampoc es prenen seriosament la qüestió lingüística i cultural, haurem d’esperar encara una proposta nova de debò.

stats