Tres anys sense vèncer ni el virus ni la desinformació

Entrarem aviat en el quart any de pandèmia i el virus està tan desfermat com les desinformacions. I la decisió d’Elon Musk d’eliminar la moderació a Twitter sobre aquest tema no fa augurar res de bo. Uns investigadors australians es van dedicar a comptar piulades en anglès que continguessin conspiranoies o falsedats sobre el covid entre l’1 de novembre i el 5 de desembre: en van identificar més de mig milió. Creuen que l’augment detectat pot tenir a veure amb l’estrena d’una pel·lícula on s’assegura que les vacunes són el genocidi orquestrat més gran de la història. Es calcula que, des que el coronavirus va irrompre a les nostres vides, Twitter ha suspès més d’11.000 comptes per abocar detritus diversos. I sí, cal ser escèptics, i tota la pesca, però no es pot obviar que si el producte de la desinformació són morts –pròpies, però també alienes– hi ha el deure moral d’intervenir. Com? Per començar, distingint entre el qüestionament necessari de les autoritats i la pura difusió de detritus desinformatius sense cap ni peus. Posar al mateix nivell una autoritat mèdica reconeguda i algú que assegura que Bill Gates va introduint robotets amb GPS per via venal no és democratitzar el debat. Al contrari, suposa negar-lo i reduir-lo a una lluita engoril·lada sobre qui és capaç de muntar més soroll, on els arguments acaben sucumbint als insults. Ho sé de primera mà: per cap altra qüestió m’han insultat tant –i mira que aquesta columna podria donar-hi peu– ni jo mateix he perdut tant els estreps davant d’alguns amables contertulians a Twitter.

I, per cert, YouTube i TikTok mantenen la seva moderació. Però més enllà de penjar-se la medalla, haurien de dotar els respectius departaments de prou finançament. Hi ha coladors amb menys forats que els filtres d’aquestes plataformes.