Diumenge 20 és el Dia mundial de la justícia social, un concepte que es basa en la repartició justa i equitativa dels béns i serveis bàsics necessaris per al desenvolupament d'una persona a la societat. Aquesta repartició justa ha de ser l’objectiu dels qui treballam a les administracions públiques, en els diferents àmbits de gestió: habitatge, sanitat, educació,etc.
El repte de la transició energètica és ambiciós i aclaparador, però imprescindible en la nostra agenda. Per assolir-lo, hem d’enfrontar-nos a les estructures de poder que obstaculitzen els canvis en favor de la lògica del mercat. Per superar aquests esculls, necessitam intervenir de manera transversal, amb una fita clara i com més aviat millor. Des del punt de vista social i ambiental, i pensant que anam a contratemps!
Hi ha una evidència clara que cal una reducció del consum d’energia, però haurem d’intervenir sempre tenint en compte aquelles persones amb menys recursos econòmics i que viuen en habitatges menys sostenibles o de menor qualitat climàtica, en habitatges antics i amb un aïllant dubtós. A més, són més dependents del transport públic o disposen de vehicles més vells i amb menys prestacions. És a dir, els consums d’energia i les possibilitats de reduir-los són diferents segons la classe social i els recursos econòmics de què disposa cada persona o família.
Davant les oportunitats i les ajudes que s’ofereixen per descarbonitzar l’economia –com els fons Next Generation–, els col·lectius vulnerables tenen majors dificultats per accedir a aquest finançament; és imprescindible un bon acompanyament per garantir que les subvencions arribin a totes les butxaques, i no quedin en mans de les grans empreses o famílies més benestants. Hem de redistribuir de manera equitativa els recursos, adaptar-los a tots els públics i que hi hagi una eina de cohesió entre les persones en risc d’exclusió social i la capacitat de reduir el consum energètic i minvar la petjada. Només així serà possible la igualtat enfront de la transició energètica.
Ens trobam també davant una realitat social complexa, on hi ha moltes mirades i maneres d’entendre les mesures per fer front als reptes socials i ambientals que tenim davant. Però les hem d’emprendre de manera decidida, hem de fer molta pedagogia i conscienciació. La participació social i la cooperació són imprescindibles en aquest camí, per avançar en el bé comú.
Veim que el sistema capitalista afecta i distorsiona les polítiques que volem fer per aconseguir justícia social i climàtica. Per això, estic convençuda que cal aplicar estratègies comunitàries en àmbits diversos per generar un vincle social –habitatge, mobilitat i alimentació, per exemple. A partir d’aquí podrem plantejar objectius de reducció del consum d’energia: amb polítiques de rehabilitació dirigides als barris més vulnerables, repensant les ciutats perquè siguin més compactes i evitin desplaçaments motoritzats, amb estratègies agroecològiques com el Parc Agrari, etc.
El problema no s’arreglarà només amb energies renovables. La seva implantació ha d’anar acompanyada de canvis estructurals a favor de la igualtat i la justícia social. Aquesta transformació és a les nostres mans, però necessitam les mans de tothom.
Neus Truyol és regidora de Model de Ciutat, Habitate Digne i Sostenibilitat
