“La meua petita persona, la meua vida i la meua memòria, com la vida i memòria de tots els humans, no es pot entendre sense una geografia concreta, amb molts segles d’història acumulada, d’història humana i d’història natural” (pàg 72).
“Cada generació humana s’equivoca si viu només en un present sense substrat ni substància” (pàg.75).
Tenim a les mans unes memòries que són, per al lector, una font de plaer literari i coneixement profund. Mira ens explica amb erudició els orígens de la terra que l’acull, ens parla de tots els que l’han viscuda i que han estat protagonistes de l’indret tal com ha arribat fins a nosaltres.
Un immens hospital al centre de la ciutat, fundat per un frare emprenedor durant el s. XV. La perfecció de l’horta, l’art del conreu, les peripècies d’un avi que ho va perdre tot i que, d’aquesta manera, va fer més ric el senyor. Els seus fills varen ser treballadors i molt intel·ligents i varen saber generar riquesa per altres vies. El somni ‘revolucionari’ de l’avi d’arribar a ser un gran propietari rural a partir del seu esforç va resultar una utopia.
El pare és metòdic en el seu projecte d’esdevenir granger. Molt devot dels manuals traduïts de l’anglès, que ocupen un lloc a la saleta prop dels clàssics juvenils, lectures de les quals gaudirà el nostre protagonista al seu moment, com abans ho han fet els seus germans grans: ells són els únics universitaris del barri.
Ens dona a conèixer la relació amb veïns i família, els infinits perfils humans que aviat ens feim nostres, com el del senyor Manuel, de qui l’infant va aprendre que “regar no és un acte banal (...). Qui no respectava amb rigor aquests drets del altres, qui furtava una part de temps d’aigua, era tingut per infame i digne de menyspreu” (pàg. 83).
És un privilegi observar els animals de la granja: “En qualsevol corralet gremial, doctrinal o acadèmic, on no suportaria ser picat però tampoc ser picador” (pàg. 114).
Ens presenta un oficial de fuster, el senyor Toni, un anarquista pacífic que va suportar la reclusió i a qui aquest fet el va dur a idealitzar l’ofici. Trobam també una llarga llista de personatges que s’aturen entre la porta de casa i la via del tramvia simplement pel privilegi d’observar:
“Com hauria volgut Aristòtil, de formació de l’ànima d’un petit ciutadà” (pàg. 258).
Accedir a aquestes memòries, a les paraules del l’home, de l’erudit, dites amb naturalitat , amb el saber d’una gran persona, ens porten al compromís i al propòsit d’escoltar millor, de saber escoltar per aprendre a estimar.
FITXA DEL LLIBRE
'El tramvia groc'
Joan F. Mira
Editorial Proa
333 pàg.
20 euros
