Tornaran els turistes al teu balcó...

Els turistes britànics, concretament. Aquest cap de setmana s'han tornat a veure a Magaluf, i concretament al carrer Punta Balena, grupets de turistes britànics que celebraven, amb abundància d'alcohol i substàncies, la classificació de la seva selecció de futbol a les semifinals de l'Eurocopa (si la final arriba a disputar-se entre Anglaterra i Espanya serà una ocasió històrica, i aleshores caldrà que hi tornin amb molta més energia). Els turistes en qüestió anaven, com diem, convenientment assaonats i feien el gamarús a consciència, però no deixaven de protagonitzar allò que en diríem una nit a Punta Balena de baixa intensitat. Es trobaven a faltar les aglomeracions de gent completament fora de si, els comes etílics que acaben generant una factura de 50 milions d'euros al sistema sanitari públic balear, les defecacions i sessions de sexe a peu dret al mig de la via pública, així com els robatoris, la prostitució, el joc, les drogues, les violacions i tot allò que ha convertit Punta Balena, i Magaluf, i Mallorca, en la marca de referència del turisme porqueria europeu. Sense descuidar-nos de la joia de la corona, el balcòning, que aquesta vegada tampoc no es va consumar. Però la vinguda d'aquestes primeres tropes de borratxos procedents de la Pèrfida Albió (ara que fins i tot ja s'ha produït el Brexit i venen de fora de la Unió Europea) ha calmat una mica els sospirs dels empresaris del sector turístic que han plorat durant tots aquests mesos la seva absència. Bécquer representava la nostàlgia en les orenetes que feien niu al balcó de la seva estimada; els hotelers la idealitzen, en canvi, en els turistes que van a tirar-se des dels balcons dels seus establiments.

La situació no deixa de tenir la seva ironia, després que el Regne Unit hagi tingut expectant tot el sector turístic europeu amb aquells semàfors verds o vermells amb què beneeix o desqualifica les diferents destinacions segons el seu nivell de possibilitat de contagi del covid-19, en un exercici de prepotència molt del gust del nacionalisme britànic de tota la vida. Després d'això, dèiem, resulta que hi ha països com França, Alemanya o Bèlgica que s'han negat a rebre turistes britànics, perquè els consideren potencials importadors de la variant delta. A les Balears, en canvi, l'obtenció de l'anhelat semàfor verd per poder rebre turistes britànics ha provocat profundes alegries, perquè, per molt que ens desagradi, és l'única manera viable de reactivar l'economia d'un arxipèlag que ha fet del turisme el seu únic motor econòmic i, pràcticament, la seva raó d'existir en el mapa. Només s'ha enfadat, en una altra paradoxa, la dreta de PP i Vox (així com la Fiscalia i alguns jutges, com es va veure la setmana passada), que no poden consentir que el govern de coalició d'esquerres es pugui apuntar la medalla del retorn dels hooligans. Ja és ben cert que el covid ha capgirat el món, i que les hem vistes i les veurem de tots colors. Com canten els Antònia Font, “coses més rares mos han de passar”.

Sebastià Alzamora és escriptor