Tolili

Si ara hi hagués algú que ens gravés, sense saber-ho, de les nostres converses en sortirien insults cap a amics, amants, pares, fills, esposos, caps i subordinats, veïns, pares de l’escola, fills de pares de l’escola, mestres. En sortirien imitacions molt ben fetes, cruels i sagnants. M’imagino Teresa de Calcuta i el Dalai Lama insultant. M’imagino els activistes de les ONG fent bromes incorrectes. Per això, que Florentino Pérez (de nen devia patir, amb aquest nom) insulti tots els subordinats que té (i en té molts, perquè és molt ric) no em sorprèn, ni m’escandalitza. Que li digui “anormal” a l’un o a l’altre em sembla fins i tot poca cosa. Florentino Pérez és un crac que va aconseguir cobrar per fer una obra (el Castor) i cobrar perquè l’obra estava mal feta.

"Cristiano i Mourinho són dos anormals": nova entrega dels àudios compromesos de Florentino

Respecto els insults de Florentino, perquè n’hi ha un que no l’havia sentit mai, i això té un valor. "Tolili", li ha dit a no sé qui. Tolili. És tan de l’època del destape (la paraula destape ja és tan de l’època del destape...). Tolili té sonoritat, com tontolava o panoli. Tolili no va sortir mai als tebeos, com merluzo (grandiosa paraula), zoquete o carcamal. Tolili ho deien a casa seva, potser, quan era un nen i tothom se’n reia perquè es deia Florentino. Tolili és una paraula que faria servir Mariano Ozores. Ens la regala Florentino, que odia la majoria dels seus jugadors i que va a dinar amb gent que el grava d’estranquis. Tolili. Repetim-ho en veu alta, cada cop que veiem el que ens ha costat el Castor. To-li-li.