La titularitat dels riscos
Portàvem anys de tants avenços mèdics i tecnològics que s’havia instal·lat una creença sobre l’absència de riscos al món. Un món segur, controlat, on tots els riscos són previsibles i evitables. La propera estació d’aquest viatge era la immortalitat, a la qual fins i tot s’estava posant data.
Arriba la pandèmia i l’ésser humà és capaç en només dotze mesos de desenvolupar vacunes, fer-ne els assajos, provar-les amb humans, produir-ne milions i començar a distribuir-les. Dotze mesos!
De cop i volta, una d’elles resulta que pot tenir efectes secundaris i s’atura la vacunació. Estem bojos? Digueu-me un sol fàrmac que no tingui efectes secundaris. Un paracetamol té molta més probabilitat de causar una trombosi que no pas la vacuna d’AstraZeneca.
Mireu, jo vaig patir un càncer i vaig haver de rebre quimioteràpia. Durant el tractament vaig fer una trombosi. La qual, al cap d’uns anys, es va repetir. És un ensurt i vaig haver d’injectar-me heparina diàriament durant mesos. Va ser un risc, evidentment. Però, si m’ho pregunteu, entre diversos riscos prefereixo el risc menor.
Des d’un punt de vista de probabilitats, purament matemàtic, aturar la vacuna d’AstraZeneca és un error. Ara bé, la decisió es pren perquè Sanitat no vol ser responsable de cap mort per vacunació. Aquí entra en joc una confusió d’aquest estat del benestar que ha acabat creient que els ciutadans som nens petits a qui han de tutelar. La vacuna és voluntària. Per tant, coneguts els riscos, i fins i tot sense conèixer-los tots, ha de ser cadascú de nosaltres qui decideixi. Ens ho han preguntat? No! I les vacunes s’han comprat amb els nostres impostos! Per tant, la decisió no era aturar o no aturar. La decisió correcta era preguntar-ho a la gent abans de vacunar-se.
El problema és que ens prenen per ximples. Fa temps que l’administració considera que els ciutadans som titelles, gent que no pensa, i que la missió dels polítics és decidir per nosaltres. Doncs no. Els riscos tenen titularitat. I posar-se una vacuna és decisió nostra. No seva.
