28/06/2021

'The good fight': recapitulem

2 min

La sèrie del bufet d’advocats Reddick, Boseman & Lockhart va acabar de manera abrupta per culpa de la pandèmia. L’últim episodi de la temporada quatre va ser un de fantàstic sobre el cas Jeffrey Epstein, però lògicament no estava pensat per tenir les característiques conclusives d’un final que permeten a l’espectador pair i donar un sentit global a la trama. Els guionistes, conscients d’aquesta mena de sèrie interruptus, i com un exemple més de la seva coneguda habilitat per jugar amb la narrativa de la sèrie, fan que l’inici de la temporada cinc només es pugui entendre si ens fixem en el títol del capítol: "Previously on...". A les sèries de televisió és el rètol tradicional d’obertura, abans de la careta de presentació, que anuncia el breu resum de la trama, la síntesi que serveix per recordar a l’espectador el punt on ho va deixar. És l'"Anteriorment a..." que serveix per recapitular i continuar. Per tant, l’arrencada de la temporada cinc de The good fight, més que interpretar-la com el primer capítol cal entendre-la com una mena de pròleg hipotètic, un fals resum del que se suposa que ha passat, del que han viscut els personatges en aquest any i mig infernal que no han estat en pantalla. Això explica, per tant, que la careta de la sèrie aparegui just al final, a continuació del que se suposa que és aquesta introducció. I la careta, a més, canvia radicalment: els objectes d’oficina que explotaven amb violència durant els crèdits inicials han estat substituïts per una versió absolutament tendra, pacífica i amorosa. Un repertori de cadells de diferents bestioles que miren amb afecte l’espectador per estovar-lo. Després d’un any i mig tan crispat i amb un clima polític més conciliador, és com si volguessin contribuir a rebaixar la tensió.

Hem d’imaginar, per tant, que serà a partir del segon episodi que la temporada començarà pròpiament. En el primer de resum ens han condensat la pandèmia i l’actualitat del que ha passat als Estats Units en aquests divuit mesos com una píndola inevitable que ens hem d’empassar per poder avançar. Una mena de vacuna per tirar endavant de manera segura. The good fight es poleix en una hora l’any i mig de pandèmia: el covid i el confinament, el final de l’era Trump i la presa del Capitoli, la mort de George Floyd i el Black Lives Matter, la mort de Ruth Bader Ginsburg i l’arribada de Biden i Kamala Harris a la Casa Blanca. Els guionistes no aprofiten la realitat per al guió sinó que és el guió el que s’ha hagut d’adaptar sense més remei a la realitat. El resultat és força més avorridot del que acostuma a ser la trama de The good fight. L’excusa del "Previously on..." ja els va bé per justificar el poti-poti accelerat i sense gaire substància d’esdeveniments i per ressituar els personatges i el bufet d’advocats. Però els mecanismes per plantejar-ho permeten intuir que la sèrie continua amb la mateixa bona salut de sempre malgrat la pandèmia.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió

stats