26/01/2023

El terrorisme és com el porc: tot s’aprofita

2 min

Un dels triomfs del terrorisme modern és que qualsevol llop solitari –una denominació pietosa, en la majoria dels casos– pot projectar tota l’ombra sinistra d’un moviment com el jihadisme cridant un parell de lemes. Ignorem si l’assassí d’Algesires pertany a alguna organització estructurada, però la paraula terrorisme apareix avui a la majoria de portades del quiosc. Missió acomplerta, doncs: màxim impacte mediàtic amb el mínim esforç. Per molt que sigui evident que l’acció emana del relat de guerra religiosa que difonen talibans i companyia, potser caldria actuar amb un punt de contenció major a l’hora d’invocar el terrorisme.

L’aprofitament no és només monopoli dels assassins i els seus inspiradors. Les portades del paper eren relativament moderades. Però en els digitals de tendència més ultradretana els ganivets de trinxar sonaven ben esmolats. OK Diario tenia més de deu titulars sobre l’afer. Alguns dignes de Berlanga, com ara “Testimonis de l’atemptat: «L’ha tirat a terra, ha cridat Al·là no sé què i l’ha matat»”. Altres atiaven la por i li feien el joc a Vox: “Abascal, sobre el jihadista d’Algesires amb ordre d’expulsió: «Quants n’hi deu haver com ell?»”. I, esclar, la por és la palanca sobre la qual s’articula l’odi, i també per a l’odi racial tenia temps el digital d’Eduardo Inda: “Musulmans d’Algesires diuen desconèixer la tragèdia: «Un atac? Quan?»”. La resta, la pedrofòbia habitual. El terrorisme mereix un tractament fet des de la responsabilitat i no des de la seva instrumentalització, política o editorial. Som (molt probablement) en any d’eleccions generals a Espanya, així que cal esperar un augment de la demagògia partidista. Estaria bé que els mitjans que els fan la cort, per una vegada, es distanciessin d’aquesta pràctica i no se servissin una bona plata de llonganissa d’aquest porc tan ben aprofitat.

stats