Tercer Estat i proletariat (1936)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article -traducció pròpia- de Jacques Kayser (París, 1900 - Suresnes, 1963) a L’Œuvre (20-VIII-1936), arran del triomf del Front Popular francès a les eleccions del 4 de maig del 1936. El periodista i professor Jacques Kayser, corresponsal de guerra a Normandia, combatent en la resistència antinazi, militava al Partit Radical, formació integrada a la coalició guanyadora al costat de socialistes i comunistes. Aquesta secció de l’ARA-iniciada avui fa nou anys-és tributària conceptual dels mètodes d’hemerografia analítica sistematitzats per Kayser i introduïts a Catalunya pel professor Pere Oriol Costa a l’Escola de Periodisme del CIC als anys 1960.

La jornada del 14 de juliol ha estat alhora una confirmació i un estimulant. Ha confirmat la cohesió del Rassemblement popular i el fort lligam de les masses populars i de l’equip governamental. Ha estimulat les masses vers una saviesa i una disciplina creixents; ha estimulat el Govern i la majoria vers una audàcia creixent. [...] El poble és fidel a qui li és fidel. S’han complert els compromisos contrets. Les primeres reformes acomplides esperonen altres reformes. [...] Les fidelitats recíproques de les masses, de la majoria parlamentària, dels partits polítics, de les organitzacions obreres, de les associacions democràtiques i del Govern són la garantia absoluta d’un èxit comú, un èxit que no cerca el benefici d’alguns, d’una classe i d’una categoria de ciutadans, sinó que afavoreix l’interès de la col·lectivitat nacional. És fàcil argumentar sense paradoxes i demostrar amb els fets que el primer veritable govern d’Union Nationale que França ha conegut des del final de la guerra és el govern de Rassemblement Populaire. [...] El Rassemblement Populaire és alhora atent a defensar els drets i a satisfer les reivindicacions del Tercer Estat i els del proletariat. En la lluita contra les formes més diverses de feixisme cal no negligir en cap moment a les classes mitjanes pel fet que elles són l’armadura històrica i la força permanent de França. Cada país té les seves tradicions, el seu geni propi. [...] El Rassemblement popular és un fenomen francès [...] que aplega la política de les classes mitjanes i del proletariat, que es van associar en una mateixa revolta i que participen de la mateixa esperança. Aquesta política només es pot concebre si les classes mitjanes i el proletariat s’alliberen dels pesos de tota mena que fan caure damunt d’elles els trusts i les coalicions d’interessos particulars. [...] Calen mesures que, lluny de perpetuar trusts on s’ha instal·lat la insolència, assegurin el control de la nació sobre la seva economia (control sovint reclamat pels Congressos Radicals) mitjançant la col·laboració efectiva de les classes mitjanes, de la menestralia, de la petita burgesia, en el redreçament econòmic i moral de França.