Un temps per a cada cosa

Acabem una setmana en què han ressonat paraules de molt de pes. Pedro Sánchez va dir que “hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia” i per un moment va semblar que citava el llibre de l’Eclesiastès, d’on Jordi Cuixart hauria pogut manllevar la frase literal “hi ha un temps per abraçar i un temps per allunyar-se de les abraçades”, però el mateix Cuixart no va estar menys solemne quan va declarar ahir a RAC1: “No vull que germini la llavor de l’odi i el rancor”. Menys bíblic però igual de carregat va estar Carlos Lesmes quan va dir que "quan no hi ha concòrdia, l’indult és difícil d’acceptar”, perquè el nacionalisme espanyol disfressat de constitucionalisme no abandonarà mai el “crim i càstig”. N’hi hauria prou que fos temps d’intel·ligència política, però la triple dreta ha ensumat una victòria electoral i, amb l’eterna excusa de Catalunya, continua considerant que no és temps de bastir sinó temps d’enrunar. 

Antoni Bassas és periodista