EscriptorAl cap i a la fi, les darreres intemperàncies meteorològiques de què fórem víctimes aquesta setmana no constitueixen un episodi insòlit. Les barrumbades arriben amb la intenció de deixar les Illes com esquelets ben rentats, sense un cocó perquè hi pugui néixer l’herba. Fins ara no se n’han sortit amb la seva, però sabem que ho tornaran a intentar, i fins i tot diuen que cada vegada ho faran amb una major truculència i que causaran danys encara més severs. Val a dir que les grans desgràcies, com la de Sant Llorenç des Cardassar, propicien la floració d’un dels trets de poble de què més ens poden enorgullir: la solidaritat, que brolla amb una força encara major que la de les aigües. Hi ha formes de solidaritat insensibles a la misèria quotidiana però actives en situacions catastròfiques. I sembla que estam ben dotats per a respondre a les darreres i no gaire a la primera. Això no ens fa gaire originals en el món mediterrani, des d’on la tragèdia alça el seu udol a tot l’univers.
Si haguéssim de creure en déus, podríem interpretar com a càstigs les clatellades meteorològiques que ens pega el cel adesiara. Tendria sentit: ens costa massa fer totes les coses que s’han de fer per atenuar els mals de les barrumbades. No podem evitar que arrabassin pins, però no tenim els torrents en estat de revista i les infraestructures de desguàs no van llatines ni són suficients. Estroncam amb carreteres o edificis el curs de l’aigua, i les seves envestides hi ha causat morts evitables.
I ara, les pudors i la contaminació de platges, resultat d’anys d’abandó i de governs formats per polítics insuficients (no pel seu nombres), a un país del qual ja només s’espera que algunes coses elementals funcionin perquè la colònia turística estigui en condicions. Tanta d’activitat, aeroports, autopistes, 'rent a cars' i una demografia desordenada: per a la fi no ser capaços i/o no tenir recursos per fer que les dejeccions humanes arribin allà on no suposin dany per a tothom ni vergonya per a quatre aborígens.
Amb tanta de gent com ens governa i amb tants de recursos com genera aquesta economia golafre i rapinyaire, com volem que se’ns respecti si no som capaços de mantenir les platges netes i les aigües sense sospita? No hi ha gaires explicacions més, ens hem resignat a ser el femer del turisme europeu.
