Sí, existeixen les tecnologies del jo. L’Alcibíades de Plató és el primer relat, amb permís d’Els Treballs i els Dies d’Hesíode, on es pren consciència de la necessitat de fer una cura sobre un mateix, en el cas del jove Alcibíades, amb la finalitat d’esdevenir un bon governant de la ciutat. Aquesta inquietud, música interna o crida interior que ens convoca a establir una relació amb nosaltres mateixos ha adoptat moltes formes al llarg de la història. És el cas, per exemple, de les tècniques de confessió cristianes a l’Edat Mitjana encaminades a prendre consciència i confessar els actes i pensaments fets i encarnats amb l’ànim de reunir-se amb Déu d’una manera pura i entregada, o les pràctiques iòguiques de l’antiga Índia, encaminades a superar la roda de la vida i arribar a la Il·luminació i la vida eterna. Avui dia trobam un boom, una autèntica moda de pràctiques encaminades a satisfer aquesta crida interior; així, tenim el ioga, la meditació, el KAP, l’eneagrama, l’astrologia, les pràctiques religioses, els resos, els rituals, les dietes, la gestalt, la psicoanàlisi, les constel·lacions familiars i un llarg etcètera. Aquest conjunt de pràctiques és el que s’entén per tecnologies del jo, que són aquelles tecnologies que algú utilitza per establir una relació amb si mateix amb l’ànim de formar-se, cuidar-se, transformar-se, conèixer-se, cultivar-se, sanar-se, realitzar-se, il·luminar-se i fins i tot ser més feliç, bon professional, exitós i ric. Aquestes pràctiques les podem trobar al mercat de l’autoajuda, el desenvolupament personal i el creixement interior.
Aquests sistemes tecnològics estan dissenyats amb unes finalitats que s’entén que acontenten les expectatives dels ‘jos’ que les comparteixen. A partir d’aquí es dissenyen una sèrie de pràctiques i discursos encaminats a aconseguir-les. Si vols més vitalitat i expressar l’energia universal de què tots formam part en tu mateix fes unes sessions de KAP; si, en canvi, el que vols és tenir un sentiment present, sincer i madur del teu autèntic jo, pots practicar gestalt; si desitges renunciar al món i gaudir de l’autorealització pots convertir-te en un buda, i així un llarg etcètera.
El risc d’aquestes tecnologies es troba quan, en lloc d’oferir una encomiable tendència cap al bé o la felicitat dels seus consumidors, emmascaren altres finalitats, com, per exemple, enriquir-se, o hipnotitzar o dominar les masses amb els miratges de maia o la il·lusió. Aquí ja no estam parlant d’una tecnologia del jo basada en la llibertat de l’usuari, sinó d’una tecnologia de dominació, basada en l’interès per controlar, dominar i governar. Aquesta fina línia és la que el consumidor ha de discriminar d’una manera crítica i reflexiva si vol envoltar-se realment d’entorns de llibertat creativa i innovadora. I com es poden discriminar unes tecnologies de les altres? El quid de la qüestió no es troba tant en les finalitats i objectius que ofereixen aquestes pràctiques com en la naturalesa de les finalitats, els objectius i la naturalesa del jo potencialment usuari.
Més enllà del joc i la diversió amb totes aquestes tecnologies i productes per gaudir de la cultura del culte al jo, activitat legítima, un autoconeixement de la pròpia naturalesa, del sentit dels objectius personals i de les intencions a la vida suposa una condició per actuar al món sigui al nivell que sigui. Fer aquesta feina d’autoconeixement consisteix en una acció immediata d’un mateix amb si mateix en un procés reflexiu que es produeix de manera natural sense necessitat de cap tecnologia.
