La tardor del quinze
Aquesta, a més, serà una tardor de nervis, entre revolucions insòlites aquí al costat, amb els seus debats interminables, patinades solemnes, episodis de joc brut i les costures del sistema constitucional espanyol a punt de rebentar
Un dels tòpics més habituals de l’etapa de formació infantil és la redacció sobre la primavera. La primavera i la vaca. Tinc la vaga memòria que els 'hermanos' me'n van fer fer alguna, d’aquestes. Recordo perfectament l’enunciat d’una altra, que també podria formar part d’aquesta categoria de 'top ten' de la no-ficció escolar: 'El gato'.
En canvi, no em ve al cap que n’hagués escrita cap sobre la tardor. 'El otoño', vaja. Potser perquè s’esqueia amb el començament de curs i no s’atrevien a pressionar-nos més del compte. No ho sé. I no serà per tòpics literaturitzables. Les fulles que cauen. Els rovellons. Panellets i moniatos. El dia que s’escurça. Tot el text podria estar tenyit d’una saludable malenconia, d’una pluja suau de metàfores. No sé vostès, però un servidor té la sensació que, d’uns anys ençà, tenim unes tardors desdibuixades, com si fossin estius aigualits i desmotivats, que es van esfilagarsant a mesura que corren els dies del calendari, fins que l’hivern acaba, indefectiblement, per ensenyar les urpes i instal·lar-se, rei i senyor, fins a l’abril.
Aquesta, a més, serà una tardor de nervis, entre revolucions insòlites aquí al costat, amb els seus debats interminables, patinades solemnes, episodis de joc brut i les costures del sistema constitucional espanyol a punt de rebentar. Tot es posa a prova. Els historiadors del futur en parlaran, passi el que passi. Alguns n’hauran estat protagonistes i actors i tots nosaltres testimonis de la tardor del quinze.
