12/05/2021

Quan tallar-se els cabells és notícia (o no)

2 min
El canvi de 'look' d'Iglesias al 'Telediario' de la1.

La fotografia de Pablo Iglesias amb el seu nou pentinat va ser recollida amb impacte a la televisió. Tan aviat com La Vanguardia va publicar l’exclusiva, Antonio García Ferreras se’n feia ressò mentre conversava amb Gonzalo Bernardos. Va introduir el tema recorrent a un dels eslògans publicitaris més clàssics de la televisió. “Rupert, te necesito!”, va dir invocant el perruquer de les grans dives. Curiosament, el presentador d'Al rojo vivo va marcar la línia editorial que seguiria Atresmedia en els informatius per explicar aquell canvi d’imatge. Recordaven que feia anys Pablo Iglesias havia assegurat que no es tallaria mai la cua. Així ho va subratllar també Sandra Golpe al migdia a Antena 3 Noticias. El nou estilisme capil·lar, per tant, es convertia subliminarment en una mena de demostració de la falta de paraula de Pablo Iglesias. A Telecinco, David Cantero demanava als espectadors molta atenció perquè ens fixéssim en la fotografia. El nou tall de cabell de l’exvicepresident mereixia un vídeo que era una necrològica en tota regla: la irrupció de la cua en la política espanyola, declaracions de Pablo Iglesias sobre la seva cua de cavall, el simbolisme i significat, l’evolució del pentinat a través de les imatges, la transformació en monyo, l’arribada de la cua al poder i finalment la seva mort per mutilació un cop retirat Pablo Iglesias. Hi ha hagut autoritats que no han merescut tanta atenció mediàtica, ni tants minuts, ni tanta expectació al final de la seva trajectòria com la difunta cua de l’exlíder de Podem.

TV3 va passar per alt la informació en el Telenotícies migdia però en va fer notícia llarga al Telenotícies Vespre. En canvi, el Telediario de La 1 en va fer notícia i fins i tot un titular d’arrencada en l’edició que presenta Ana Blanco. La imatge gegant de Pablo Iglesias lluint el seu nou pentinat va ocupar l’enorme pantalla del plató.

Ja que les televisions convertien la foto en notícia, potser es va trobar a faltar reflexió periodística al voltant d’aquell gest. La imatge de Pablo Iglesias no havia estat captada de forma casual en un lloc públic sinó que havia estat difosa als mitjans amb la voluntat específica de ser notícia i d’advertir als ciutadans del canvi de pentinat. Era el que en temps d’Ana Obregón com a estrella del paper cuixé es coneixia com a posado, en l’argot dels paparazzis. Potser si s’hagués tractat del pentinat d’una dona no hauria estat notícia per la frivolitat o superficialitat de la informació. Però tractant-se de la cua d’un home és habitual que tot plegat adquireixi aires de gesta simbòlica. Amb tot, mentre les televisions es fixaven en el pentinat potser valia la pena fixar-se en un altre detall. ¿Què tenia Pablo Iglesias entre les mans mentre feia la postureta per anunciar el seu new look? Era un llibre escrit pel mateix periodista que havia firmat l’exclusiva. Era un quid pro quo. ¿Notícia o publicitat encoberta?

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió