Segon capítol. El primer anava d’un pi, el de Sant Antoni, i d’un gall, el símbol de Pollença, i d’allò ridícul que representa que el batle digui que estudia convocar una consulta popular per decidir el premi que s’emportarà el jove que corona la ramera. El segon capítol, el va encetar Alternativa per Pollença quan va demanar a la Policia Local que custodiàs la ramera per impedir que algú ‘colas’ un gall viu dins la senalla. Ridícul. Coses de la vida: no hi va haver gall viu, i si n’hi hagués hagut, tanmateix no hi havia on penjar-lo. El pi va quedar sense ramera. El dia de Sant Antoni, els pollencins ens vàrem aixecar amb el peu esquerre. Tanta prohibició va fer estràngols! Un pi massa llarg en va ser l’origen. Tothom sap que no pot fer més de 21 metres. Però, acostumats com estan a passar el corró, idò es varen passar de frenada. Primer va quedar encallat més d’una hora a la volta de Can Jura; després es va espanyar el carro i el varen haver d’arrossegar fins a la plaça Vella, i per acabar va i el pi es trenca. En un segon corrien whatsapps de superherois pollencins disposats a salvar el gall i el pi, i cintes adhesives per aferrar-hi la ramera. No hi va haver ni ramera, ni gall viu. Ens vàrem conformar amb un avet plomat.
