OPINIÓ
Opinió 07/08/2020

El sultà i els seus lacais

i
Malika Kathir
2 min

FilòlogaConten els llibres de la història que Justinià I el Gran, en ser coronat el 527 tenia com a objectiu restaurar la glòria de l'Imperi Romà. Ironia del destí, gairebé quinze segles després, la basílica que va fundar el 537 es va convertir en la peça fonamental del projecte de la reconstrucció d'un altre imperi especejat el 1923 pel tractat de Lausana, que és l'Imperi Otomà.

El 'sultà' Erdogan, encara que mai va pronunciar les màgiques paraules “I have a dream”, va aconseguir fer realitat el seu somni de resar a primera fila a la basílica Santa Sofia (o seria més correcte dir la mesquita de Santa Sofia?). El primer res, que es va convertir en històric, va ser oficiat per Ali Erbas, el seu ministre d'Afers Religiosos, que va clamar al món: ”L'Islam creix i els turcs estan construint un nou futur”. Així que, davant aquest esdeveniment, el món es va oblidar, per uns instants, del covid-19, com es va oblidar dels caminants de l'Amèrica Llatina que volien aconseguir la grandesa dels EUA, de l'escalfament global i fins dels trets de la cara de l'activista que era omnipresent en les nostres pantalles i el nom de la qual, si ho recordo bé, és Greta Thunberg. Uns es lamenten i altres s'alegren, l'eterna història de l'ésser humà que s'agredeix a si mateix.

El papa Francesc va afirmar que estava “molt afligit”. Nikolái Balashov, portaveu de l'Església russa, profundament trist, va declarar que "es tracta d'un fet que pot tenir serioses conseqüències per a tota la civilització humana", i a la Unesco li va bastar recordar al món que la basílica està inscrita en la seva llista patrimonial com a museu i per a ella res ha canviat, i quedà tan ampla!

Confesso que per a mi Erdogan és el més honest de tots, mai va enganyar ningú, per molt que tots ens volen fer entendre que estan afligits, i em remeto a l'hemeroteca. El 2015, en referència a la seva nul·la empatia cap als kurds de Síria, va declarar que "Turquia no necessita permís de ningú, farem allò que sigui necessari”. També era una declaració al món, és necessari recordar :“Turquia no necessita permís de ningú” i no demana permís a ningú. El sultà té conquistat el seu poble tal com va indicar Maquiavel : “Al príncep li és necessari tenir el poble de la seva part, si no, no tindrà remei en les adversitats”. I als que no estaven de la seva part se'ls va emportar l'huracà de la nit fosca del cop d'estat del 15 de juliol de 2016.

Així que, per molt que el primer ministre grec Kiriakos Mitsotakis digui que la conversió la basílica no és “ una mostra de poder, sinó una evidència de feblesa”, Erdogan cada dia es fa més fort, i, com va dir Daniel Burke, l'editor de religió en CNN, respecte de la visita històrica de Trump a l’església episcopal de Sant Joan: “Les fotografies de Trump no es refereixen a la pietat, són sobre el poder". De la mateixa manera, la conversió de la basílica no és més que un joc de poder, el sultà exhibeix força i sotmet els seus lacais perquè “la religió és l'opi del poble” (Marx).

stats