18/07/2022

Suïcidi col·lectiu

3 min
Incendi forestal a Louchats, França.

Clima. Incendis, sequeres i onades de calor afecten mig planeta. Les altes temperatures colpegen simultàniament els dos pols. El servei meteorològic de França parla aquests dies d’una “apocalipsi de calor”. Destrucció de vides, cases, boscos. La violència de les flames domina el paisatge del sud d’Europa. El ministeri de Sanitat espanyol ha comptabilitzat en més de 500 les persones que han mort per l’onada de calor a l’Estat en només una setmana. La xifra a Portugal encara és més alta. En l’acceleració de les incerteses que ens envolten, la terra cremada quedarà com a recordatori de la regeneració lenta del món. Del nostre món.

Costa no fer lectures des de l’emergència. Sobretot quan experts de tot arreu anuncien que les temperatures excessives es poden convertir en la nova norma. 

La humanitat s’exposa a un “suïcidi col·lectiu” si continuem “alimentant la nostra addicció als combustibles fòssils”, alertava ahir a Berlín el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Una quarantena de països participen en la conferència climàtica anual que s’organitza a Alemanya des de fa més d’una dècada. Un termòmetre diplomàtic de la rebaixa d’expectatives i compromisos que s’intueixen per a la pròxima cimera de la COP27, que es farà a Egipte el novembre. 

Renúncies. La urgència amenaça amb arrasar voluntats i calendaris. La volatilitat del món ha imposat un canvi de plans. Per intentar reduir la dependència en el gas rus, Alemanya ha autoritzat la posada en marxa de les centrals elèctriques que ja havia jubilat perquè funcionaven amb carbó, i ha rebaixat exigències mediambientals que limitaven la construcció de terminals de gas liquat. La decisió l’anuncia el ministre d’Economia, Robert Habeck, líder dels Verds, que el mes de març passat va anar fins a Qatar i els Emirats Àrabs Units per negociar alternatives al gas rus. Com Ursula von der Leyen va fer ahir a l’Azerbaidjan, un dels països que més han invertit en lobi a governs i polítics europeus, i que d’ara fins al 2027 doblarà les seves exportacions de gas a la UE. 

“Aquesta onada de calor ha esventrat la idea que petits canvis poden fer front al clima extrem”, escriu l’articulista del Guardian George Monbiot

Però els canvis se succeeixen. Renúncies petites i grans claudicacions. 

Guerra. La política global està immersa en un procés de transformació que està trastocant principis i promeses. La més evident, l’última gira de Joe Biden pel Pròxim Orient. El president dels Estats Units, que, durant la campanya del 2020, va criticar durament l’assassinat del periodista dissident Jamal Khashoggi i va assegurar que es distanciaria de la monarquia saudita, ha acabat empassant-se les seves paraules. El carnet de pària es reparteix en funció de les necessitats conjunturals, i Biden va haver d’escenificar la incomoditat de reunir-se amb el príncep Mohamed bin Salman per demanar un augment de la producció del petroli saudita.

La resposta de Vladímir Putin arribarà avui a Teheran amb una cimera a tres amb els líders iranians i turc, els seus aliats a la guerra siriana en el suport a Baixar al-Assad. La brutalitat dels fronts de guerra es combina amb les estratègies geopolítiques que estan canviant els equilibris de poder globals.

El xantatge energètic que ens porta cap a la renúncia dels compromisos climàtics encén, encara més, un món en flames. Volàtil i incert. Els incendis es multipliquen com la nostra sensació de vulnerabilitat. La crueltat de la invasió russa d’Ucraïna s’ha intensificat amb els atacs a civils en zones allunyades del front de guerra. Bombardejos indiscriminats, crims de guerra, massacres i sotmetiment de la població. El món necessita un alto el foc.

stats