En poder sortir de la crisi

LA CRISI SANITÀRIA del coronavirus ens mostra totes les febleses que tenim com a societat. Aquell concepte de la necessitat de reinventar-nos, que tant es va desgastar pel mal ús que se’n va fer en temps de la crisi econòmica viscuda fa una dècada, ara esdevé una evidència que caldria aprofitar per aconseguir una societat millor que la que hem construït fins ara. Si no volem reiventar-nos en tots els àmbits essencials de la vida, diguem que almenys haurem de repensar com volem o com hauríem de ser en poder sortir d’aquesta crisi. En sortirem molt tocats, però a partir d’ara mateix podríem anar pensant plans per a un futur millor.

Podria parlar de qualsevol àmbit de la vida, però em referiré –per variar– a la cultura. Com una de les respostes al coronavirus, Alemanya ha inclòs la cultura entre els béns de primera necessitat. Una espera que aquesta decisió no sigui transitòria, només per al temps del virus mundial, sinó que la consideració de bé essencial resti per sempre més i s’estengui, en el bon sentit, com s’estén l’epidèmia esdevinguda pandèmia. És clar que declaracions com aquestes no poden quedar en això, en declaracions, sinó que han d’anar acompanyades de les mesures que calen per aconseguir la consideració de bé de primera necessitat per part de la majoria dels ciutadans. És clar que això suposa una inversió econòmica i en recursos, així com la dignificació de les feines del sector cultural, que amb aquesta crisi sanitària i l’aturada general, s’està demostrant encara més precari del que des de fa temps anam denunciant i del que fins i tot podíem intuir.

Ara bé, a més d’anar planificant què i com volem començar a ser a partir del moment que puguem sortir d’aquesta crisi, el sector cultural no n’hauria d’eixir més feble encara. És cert que, com informam des de la secció de Cultura, tant Cort, amb la iniciativa Palma Cultura Oberta, com el Consell, a través del teatre Principal i de la Fundació Mallorca Literària, han engegat projectes de dinamització i de suport econòmic. Benvinguts siguin, però són iniciatives molt petites que dubt que serveixin més enllà de suavitzar la pèssima conjuntura actual.

El Govern, per la seva banda, ha mantingut reunions amb el sector, sense cap projecte ni determinació per la seva banda. Això, mentre la Generalitat catalana ha posat 10 milions i 20 mesures per al sector cultural, en el mateix temps que el nostre Govern només ha organitzat dues reunions. Les institucions públiques han de reaccionar aviat i amb eficàcia davant aquesta crisi. Però hi insistesc, la crisi de la cultura no ve d’ara, i si d’alguna cosa bona ens ha de servir la que ara passam, és per reconèixer que si feim la cultura més forta, com un bé de primera necessitat, i ens ho creim, com a país hi sortirem guanyant. I molt.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF