PeriodistaD’autèntica sorpresa. És l’única manera que se’ns ocorre de qualificar el resultat de Son Moix entre el Mallorca i el Celta. Els dos equips afrontaven el partit amb dinàmiques totalment diferents: els gallecs venien d’empatar i d’estar a punt de guanyar el Barça; i els mallorquinistes, de patir una forta derrota a San Mamés i amb les opcions de mantenir la categoria molt minvades. En realitat, aquesta possibilitat continua essent molt vaga, perquè només queden cinc partits per acabar la competició. És evident, però, que la victòria i la golejada obren una petita escletxa en el difícil panorama mallorquinista. També és ben cert que el futbol, de vegades, encara té cops amagats i pot arribar a sorprendre’ns. Cap aficionat, sobretot si és mallorquinista, no s’esperava la monumental golejada de Son Moix. El Mallorca ha firmat el millor partit de la temporada amb uns jugadors que fins ara semblava que estiguessin amagats. A Palma, tothom tenia respecte i també un poc de por de jugadors com Iago Aspas, Rafinha, Denis Suárez, Murillo, Nolito, molts dels quals són internacionals. Al final, però, ens quedam amb Reina, Pozo, Salva Sevilla, Budimir, Cucho Hernández, tots ells golejadors, que han estat acompanyats per Baba, Valjent, Dani Rodríguez, Take, Lumor, Raillo, i que han fet un exercici de solidaritat i concentració com no els havíem vist en tota la temporada. La victòria ha estat inqüestionable i segurament afavorida per una clara errada en el primer gol del Mallorca, quan el VAR ha donat per bo un penal que no ho era. Aquesta vegada la tecnologia o, més ben dit, els qui la manegen, que també són àrbitres, no han estat encertats: la prova és que han invertit més de set minuts per determinar si l’acció a l’àrea del Celta era o no penal. En tot cas, tot això ha passat al minut tretze i la primera part ja ha acabat amb un clar tres a zero. La reacció del Celta no ha arribat en cap moment, llevat del penal que ha transformat Iago Aspas. Encara hem tingut temps, però, de veure dos bons gols de Budimir, i sobretot el de Salva Sevilla. La gran pregunta que es deu fer el mallorquinisme és si aquesta victòria servirà per res. Queden cinc finals, i divendres toca un partit més que difícil davant l’Atlètic de Madrid.
