On són els projectes estratègics que reclamàvem?

Quan el ja llunyà 14 d'octubre del 2010 les associacions empresarials andorranes EFA, CCIS i CEA van promoure una jornada de reflexió al voltant de la crisi en què estàvem immersos a Andorra, tot feia pensar que alguna cosa diferent s’estava gestant al nostre petit país. Efectivament, una guspira d'esperança va prendre foc a una malmesa confiança ciutadana i es va encendre una flama que avivada per un fins aquell moment inèdit esperit col·lectiu, va donar lloc al juny del 2012 a la proposta de pla d’acció nacional anomenada 'Andorra Té Futur'. Aquest encomiable treball promogut i activat per les tres organitzacions empresarials abans esmentades, va fer un diagnòstic molt clar de quines eren les mancances del nostre model econòmic i social i feia un seguit de propostes que en conjunt havien de marcar un canvi de cicle a tots els nivells per a Andorra.

Seria injust valorar negativament l’acció de govern de la legislatura que acaba perquè és cert que s’han impulsat canvis molt significatius, particularment en l’àmbit econòmic i fiscal i pel que fa a aquests, encara que incomplets en alguns aspectes fonamentals, han permès crear el marc adequat per al desenvolupament d’un nou model econòmic de futur.

En contrast amb el nostre micromodel econòmic, no pots menys que sorprendre’t positivament quan llegeixes notícies com l’anunci per part del president de la UE, Jean-Claude Juncker, del més ambiciós pla d’inversions que mai s’ha promogut a Europa, que consisteix en la creació d’un 'fons europeu d’inversions estratègiques' amb 315.000 milions d’euros, però dels quals només 21.000 milions els aportaran la UE i el Banc Europeu d’Inversions i la resta es pretén que ho inverteixin els Estats membres però sobretot la inversió privada internacional. Aquest pla té previst donar suport a projectes estratègics en els sectors de l’educació, del transport, de la innovació o de les energies renovables... ah, i generar 1.300.000 nous llocs de treball.

És clar, la garantia de fer partenariat amb la màxima institució europea, com no ha d’atreure la iniciativa privada i els importants fons que encara estan pendents de ser invertits al món en projectes viables.

Doncs per més "micro" que siguem, crec que ens podem prendre la llibertat de fer paral·lelismes amb el nostre país perquè, reconeixem-ho, precisament no ha estat el fort de la darrera legislatura l’impuls de projectes estratègics de país que ajudessin a reactivar la nostra malmesa economia, ni molt menys.

Si passem revista al que proposava l''Andorra Té Futur' en aquest aspecte, parlàvem d’una llei de projectes estratègics (que va ser descartada des del primer moment per l’actual Govern) que havia de servir per impulsar, conjuntament iniciativa pública i privada, determinats projectes d’enorme valor afegit per a la nostra economia. I el que és més greu és que de tot el llistat proposat no se n'ha impulsat ni executat cap ni un. Així, ni heliport, ni estació d'autobusos, ni telefèric del Pic de Carroi, ni parc tecnològic, ni casino, ni la promoció de l'oci nocturn, ni creació de parcs temàtics i equipaments d’oci i culturals per aconseguir el turisme familiar i de muntanya durant tot l’any, ni el foment de centres educatius i universitaris, ni tan sols la finalització del projecte de circumval·lació de Sant Julià de Lòria.

Bé, cal ser justos, i el tema de la remodelació i reconversió de l'edifici d’Andorra Telecom a Andorra la Vella és esperançador i va en aquesta línia estratègica de país, pensant en el desenvolupament de les empreses tecnològiques, però amb això no n’hi ha prou.

Aquesta assignatura l’hem suspesa. N'hem aprovat d'altres i algunes amb bona nota, però aquesta, que era tan important, ha quedat en no-res de moment, cosa preocupant.

I si ens plantegem una nova estratègia de país pensant en la propera legislatura consistent en un ambiciós Pla Estratègic d'Inversions amb una iniciativa mixta publicoprivada de l'estil de la UE, adaptada a la nostra mida de país? Som conscients dels incalculables beneficis que això portaria a la nostra economia i a la nostra ciutadania? Podríem crear un fons amb capital públic (de les parapúbliques perquè se m’entengui) i plantejar-nos la participació en la mesura del possible de Comuns, però sobretot i majoritàriament de la inversió privada de país estimulada per la garantia de l’Estat?

Doncs és una idea que llenço a l'aire per veure si algun grup polític dels que ja han començat a competir en la cursa electoral que culminarà la propera primavera, la recull i la fa seva. Ben elaborada pot ser, si més no, una idea a tenir en compte!