13/05/2022

Són dies d’aixecar el cap

2 min

Els pobles, de la mateixa manera que tenen l’obligació de mantenir en el millor estat possible el seu patrimoni artístic, també la tenen pel que fa al manteniment de la seva llengua. La cultura i el seu progrés no es poden explicar sense la llengua. I viceversa. És una simbiosi sense la qual la destrucció cultural no té aturador.

Els pobles que tenen llengua i cultura engrunades en unes llengua i cultura amb grans avantatges demogràfics i d’atenció per part del poder central viuen en una espècie d’estat de setge, perquè el poder central té l’obsessió malaltissa d’anul·lar-los la llengua. No està gens mal pensat des del punt de vista dels seus interessos: saben que la llengua és la saba d’un poble i que és menester estroncar-ne la circulació per assecar l’arbre, objectiu i somni triomfal de l’estat.

Aquesta situació caracteritza la vida de les cultures minoritzades: cada dia del món hi ha gent al Gabinet de la Destrucció de llengua i cultura –i algunes altres coses–, treballant incansablement per obtenir resultats i poder-los oferir a l’altar de la Història (la seva). Se’ns victimitza alhora que es fa befa del nostre victimisme. Etc. De vegades és com si ens haguéssim arribat a acostumar a aquest estat de coses, a la seva toxicitat, i ens envaís una espècie de somnolència, d’ataràxia. Però ni així arriba l’alegria al Gabinet. Els seus vampirs necessiten percebre les nostres desgràcies al viu, el gust de la sang. I s’inventen coses, l’escola ha de ser així i no així deçà, cal parlar més castellà a l’aula i, si no, ens veurem les cares als jutjats.

Les dades sobre l’estat de la llengua posen en relleu fins a quin punt la seva defensa és un assumpte prioritari i urgent. Nanda Ramon en feia un diagnòstic lúcid i alarmant en aquest diari (22 d’abril), al qual es poden afegir algunes dades que el fan més reservat –el cens de les Balears ens parla de 541.000 habitants nascuts fora de la comunitat per 635.000 que hi han nascut. (D’aquests darrers, quants n’hi ha que s’han format en català amb tota naturalitat?).

Però la mateixa Nanda Ramon ens apunta motius per lluitar contra la desolació, i la nova delegació de Palma de l’OCB ofereix un argumentari de senzilles i bones mesures higièniques per ser aplicades en la vida quotidiana. I paga la pena llegir-les –és just i necessari.

Guillem Frontera

stats