Opinió 08/12/2014

El sistema (i 2)

El període més important, i també més delicat, d'un procés electoral és precisament l'avantprocés

i
Albert Roig
2 min

Ningú em negarà, absolutament ningú, que el període més important, i també més delicat, d'un procés electoral és precisament l'avantprocés, és a dir, els mesos -molts mesos- previs a la convocatòria oficial de la data dels comicis. En el qual hi som ara.

És en aquest període quan quallen els pactes, les adhesions o els intercanvis d'interessos. Quan es demostra si un lideratge és capaç d'aglutinar suports al voltant seu que l'acabin conduint al triomf. És aquí on es fa un gran percentatge de la feina amb la qual el candidat ja pot preveure si assolirà o no la majoria absoluta.

Si durant aquest període no has fet bé la feina, no has anul·lat possibles contrincants i no has creat suficients simpaties polítiques -o personals-, és quan entra en joc l'altre percentatge -no el sabria quantificar, però per l'experiència diria que més petit- que decideix durant la campanya, el porta a porta, el programa i el dia mateix de dipositar la papereta a l'urna.

I és evident que en aquest joc hi prenen especial rellevància les candidatures territorials. El sistema d'elecció majoritària (qui guanya s'emporta els dos consellers de la parròquia) fa que les persones i els pactes a la circumscripció parroquial sigui desmesuradament important, i desproporcionada en relació a la circumscripció nacional. Un sistema que convida en excés al bipartidisme, anul·lant tota possibilitat de representació plural.

Des de fa ja unes quantes eleccions, aquesta lectura l'han sabut fer molt bé els candidats a cap de Govern. No només l'actual, Toni Martí, sinó també l'anterior, Jaume Bartumeu, de qui cal recordar que va saber teixir una l'aliança territorial sota el nom de l'Alternativa, encara que els seus integrants no fossin del tot afins a la ideologia socialdemòcrata, i gràcies a la qual va obtenir el triomf electoral.

L'exemple de les eleccions en les quals s'erigeix com a guanyador a l'opció socialdemòcrata també ens convida a reflexionar sobre la mancança que significa tenir un Consell General amb nombre parell de parlamentaris que possibiliten l'empat i el bloqueig parlamentari.

Acabo aquest segon article -i darrer- sobre el nostre sistema electoral, afirmant que en essència el considero molt bo: dues llistes, repartiment d'escons per preferència nacional i per preferència parroquial, i que crec que s'haurien de mantenir en el futur.

Però està clar que també hem de saber situar en el temps perquè els legisladors van optar pel format actual de la llei electoral. I estic convençut que aleshores segur que va ser la millor fórmula que es va trobar per fer confluir tants interessos i tant divergents pel bé de la governabilitat i estabilitat del país en moments de profundes transformacions. Però tot evoluciona, institucions incloses, i més de vint anys després, potser caldria reflexionar seriosament sobre aquells aspectes que han quedat caducs del nostre sistema electoral.

stats