Setge a la violència contra les dones
L’agost del 2019, durant la celebració d’unes festes a San Cibrao, a Galícia, es van col·locar unes càmeres en un carreró per gravar les dones que hi feien pipí degut a la inexistència de lavabos públics. Els homes orinaven al mateix carreró. Les imatges gravades, que mostraven la cara i el sexe de les dones, van ser penjades en pàgines porno. Als homes no se’ls va gravar ni se’ls ha penjat enlloc. L’Associació Mulleres en Igualdade de Burela va presentar una denúncia i el març passat el jutge la va arxivar. La decisió va provocar diferents manifestacions de protesta. Ara, el mateix jutge, Pablo Muñoz Vázquez, acaba de ratificar la seva sentència. No ho considera un delicte contra la intimitat perquè a la via pública no hi ha intimitat. Tampoc no hi veu delicte contra la integritat moral perquè, segons ell, no hi havia intenció d’humiliar les víctimes. Segur. Era un homenatge a les dones. Com d’altres que ens fan els jutges i la pornografia.
La víctima de la Manada, a través de la seva advocada, Teresa Hermida, ha aconseguit portar davant la justícia set individus del que es coneix com “la Manada virtual”, és a dir, els que es van dedicar a publicar el seu nom, les seves dades i altres informacions, a més a més d’un vídeo de la violació. Dos d’aquests individus ja han estat condemnats i als altres cinc se’ls està investigant. És un bon precedent perquè aquestes accions han de ser considerades també agressions a la víctima, a qui se li fa un mal perpetu. Potser a més d’un se li acabaran les ganes de continuar manifestant el seu odi cap a les dones. Perquè ja no en sortiran impunes. Fins i tot a aquells que s’amaguen sota pseudònims i es creuen protegits. Aquestes actituds no poden tenir cap protecció. Ni judicial ni social. Encara que el masclisme depredador consideri que si has sobreviscut a una violació i refàs la teva vida és que no t’han violat. Us recordo que si la majoria de dones que han estat violades no sobrevisquessin, al món no hi quedaria pràcticament cap dona.
L’Organització Mundial de la Salut ha reconegut que 21 dels seus empleats van cometre abusos sexuals a dones i nenes durant el brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo. S’han detectat, com a mínim, 84 agressions, i a part dels empleats de l’OMS, s’han comptat 62 agressors més. A les víctimes se’ls exigien relacions sexuals per mantenir la feina o a canvi de productes de primera necessitat. Les conseqüències de la desigualtat econòmica i les d’aquests abusos són infinites. No n’hi ha prou amb les pandèmies sanitàries. S’hi ha d’afegir sempre la pandèmia de la violència masclista. Que deixin de demanar perdó. Exigim que no es repeteixin. El perdó no evita embarassos ni malalties provocades per una violació. L’error del sistema es diu patriarcat i s’ha d’extingir.
Als EUA, el cantant R. Kelly ha estat declarat culpable de crim organitzat i tràfic sexual. Ha quedat provat que durant més de vint anys aquest depredador ha abusat de dones, de nenes i de nens. El passat és present. Recentment Plácido Domingo ha tornat a ser llargament aplaudit, tot i haver-se demostrat el seu historial d’assetjador sexual, reconegut per ell mateix i solucionat amb un “eren uns altres temps”. En aquests temps d’avui, malauradament, encara hi ha persones que celebren aquests individus. Afortunadament, però, el silenci ja no és la norma ni la justícia és tota cega. Però s’ha de continuar fent molt soroll i s’ha d’ocupar molt més espai. Barrar definitivament el pas a la violència contra les dones i deixar de ser nosaltres les acorralades.
