La sensació

Fa un parell de dies, el portaveu del Govern, Iago Negueruela, deia que els mesos de ple estiu a les Balears hi ha “sensació” de saturació. Amb aquest terme, el de la sensació, el conseller treia la pressió humana sobre les Illes de l’àmbit real per passar-lo a l’àmbit de la percepció. Se suposa que el representant de l’Executiu balear no creu que els ciutadans d’aquestes illes, en general, tenim la capacitat de percebre distorsionada, per la qual cosa el Govern ha d’actuar amb determinació davant percepcions que dificulten o empitjoren la vida de les persones i, fins i tot –si té igualment importància–, l’estada dels que ens visiten.

En tot cas, el problema, quan entres en el terreny de les sensacions, és la subjectivitat. Si bé és cert que la sensació tèrmica està regulada per uns paràmetres que la mesuren i se’ns n’informa com una dada més, la realitat és que no hi ha dues persones que tinguin la mateixa sensació tèrmica, tot i estar sotmeses a la mateixa temperatura , en el mateix lloc i en el mateix moment. Si la saturació que viuen les Illes ara mateix es passa al terreny de les sensacions, evitant així topar-se amb l’objectivitat de les dades, es passa a estar davant d’una subjectivitat que deixa molt més espai per a la indefinició de l’acció de govern.

Potser, per governar i fer-ho amb valentia, s’han de tenir en compte les dades de la pressió humana i les sensacions –residents i turistes, automòbils i mobilitat, habitatge i recursos naturals..., com a poc. Si les dades d’ara mateix al portaveu del Govern el duen a admetre la “sensació”, qualsevol projecció a futur ens donarà la mesura de la realitat que arribarem a suportar si continuam així.