I els sèniors, què?
Una de les polèmiques de Twitter d’aquest estiu passat (ja sabem que els mesos de calor costa tenir notícies i debats de bon de veres) va esclatar arran d’un tuit de l’escriptora i cronista mallorquina Llucia Ramis: “Algú sap per què els sèniors de la literatura catalana no són tractats amb el mateix respecte que tenen els de la literatura en llengua espanyola, anglesa o francesa?”, demanava. I no va parar de rebre respostes que intentaven contradir la situació que denunciava.
A Ramis no li mancava raó: és ver que massa vegades escriptors més que respectables viuen els darrers anys de la seva carrera sense rebre cap gran reconeixement. També ho és, però, que fa uns anys que la situació s’intenta revertir. No és fàcil, en una literatura que alguns han volgut petita, com la nostra, passar d’un sistema pràcticament messianista (allò de tenir un sol poeta nacional i un sol prosista nacional; i si pot ser, homes) a convertir-se en un sistema madur que celebra la diversitat i la complexitat que la conformen.
La primera gran esmena a aquesta situació es remunta a l’any 2017, en què la Institució de les Lletres Catalanes, aleshores dirigida per Laura Borràs, va promoure la publicació del volum Sèniors poètics, un recull de més de quaranta textos sobre poetes amb una llarga trajectòria que convenia reivindicar. A això cal afegir-hi casos més que remarcables, com la col·lecció Retrats, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, o En Diàleg, de l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner Editor, que va ser fundada l’any 1996 però que ha viscut en els darrers anys una revifalla remarcable. Al seu catàleg s’hi troben biografies en format d’entrevista de Pere Antoni Pons a Guillem Frontera, de Miquel Àngel Vidal a Antoni Vidal Ferrando, de David Ginard i Féron a Josep Massot i Muntaner, de servidora de vostès (i ja em disculpareu que m’autociti, però voldria fer esment a l’única dona protagonista d’un dels volums) a Antònia Vicens.
Ara mateix, dues iniciatives en marxa que volen posar remei a aquesta qüestió: per una banda, el cicle 'La literatura no té edat', també promogut per l’Associació d’Escriptors i comissariat per l’escriptor Sebastià Bennasar, un conjunt de diàlegs entre autors sèniors i júniors, i per una altra, les jornades sobre la narrativa dels setanta que ha organitzat la Fundació Mallorca Literària per als propers dies 5 i 6 de novembre, un punt de trobada i d’agraïment pel llegat de transgressió, valentia i lucidesa d’autors com Antònia Vicens i Biel Mesquida, Carme Riera i Maria-Antònia Oliver, Guillem Frontera i Gabriel Janer Manila. Ells hi són, són entre nosaltres, els seus textos són vivíssims. Voldria pensar que tots aquells que fa uns mesos es queixaven de la manca de reconeixement cap a aquests autors i d’altres se sumaran a la celebració. Serà històrica com el que ells, cadascun a la seva manera i contradient la sempre qüestionable idea de generació, escrigueren: un autèntic boom.
