El secret de la vessa de Sánchez amb el PSIB

Quan l’1 d’octubre Pedro Sánchez va pegar portada a Ferraz, molt poques persones creien en ell. En aquell comitè federal, els suports eren comptats, sobraven els dits d’una mà. Pocs dies després, un segona espasa del PSIB em va dir: “Pedro serà president, ja ho veuràs”.

Orfe de líder, els ulls li espirejaven d’il·lusió. No era l’únic, no tan expressius com ell, però la majoria del PSIB es bolcà amb Sánchez. Un grup molt reduït va optar per Susana Díaz. Tot es va enterbolir quan l’aparell del PSOE va pegar un toc de timó i va recomanar amb la boca petita als pesos pesants que donassin suport a Patxi López. Sánchez va arrasar i aquella gran sintonia que havia escenificat amb Francina Armengol, i amb el PSIB en general, se’n va anar en orris.

S’han escrit moltes pàgines atribuint a aquest fet la manca de pes del PSIB als òrgans de poder digitalitzats per Sánchez. Però hem de ser realistes, la raó no és aquesta. El càrrec més directe de Sánchez a les Illes, i que va formar part del seu primer govern, és l’actual delegada del govern central, Aina Calvo, que va ser avaladora de Susana Díaz a les Balears. 

I si la prova del cotó no és suficient per demostrar que Sánchez no és tan rancuniós com s’insinuava, basta veure qui ha posat de ministra portaveu. Isabel Rodríguez donava suport a l’andalusa i a Eduardo Madina. A més, el recanvi d’Iván Redondo –el gurú caigut en desgràcia– és Óscar López, íntim amic de Sánchez quan formava part dels tres mosqueters de Rubalcaba amb Antonio Hernando, però que, seguint els consells del seu pare polític, també abandonà Sánchez per Patxi López. Són dos exemples, però no els únics; de fet, ha sorprès qualcun dels afortunats. Per això, i tenint en compte que el PSIB gaudeix dels millors resultats de la seva història, els interrogants són clars: Què ha passat entre Sánchez i el PSIB? És una qüestió personal amb Armengol o, simplement, no troba talent a les Illes?