Santiago Abascal: llambordes en campanya

Santiago Abascal ocupa la portada de l'Abc d'aquest dijous brandant una llamborda. Se suma així a una tradició política fecunda, que inclou Isabel Díaz Ayuso i Albert Rivera, consistent en exhibir rocs en campanya electoral per autoretratar-se, pedrota en mà, com a víctimes de la violència. Selfiiiie!

No cal dir que, si qui portés la pedra, el còdol, la roca, la rajola o el tros de panot fos algú de l'esquerra, de seguida en farien befa. Només cal repescar alguns dels titulars de l'Abc a compte dels adminicles amb què el també diputat Gabriel Rufián acompanya les seves intervencions, com ara aquella ja mítica impressora. "De la Samsung republicana a les manilles: el xou de Rufián al Congrés", "El xou dels antisistema", "La diputada del PP que li va dir «imbècil» a Rufián", "Els numerets de Rufián al Congrés costen quasi 7.000 euros al mes". En canvi, quan em lliuro al plaer íntim de googlejar "Abascal adoquín", els titulars de la triple dreta mediàtica obvien qualsevol referència a la part performativa del líder ultradretà.

Però el més greu és com aquests mitjans persisteixen en la seva estratègia de vendre la violència com el resultat de l'entranya violenta d'independentistes i de l'esquerra, mentre ignoren del tot el paper de Vox en l'equació. "S'ha convertit en un penós costum sectari que, quan l'esquerra preveu mals resultats a les urnes, sublimi la crispació [...] provocant disturbis i convulsió", diu l'editorial de l'Abc. I, a La Razón, José María Marco reflexiona sobre la República, que qualifica de "forat negre", i diu "han sigut els mateixos socialistes, amb la reintroducció del guerracivilisme en la vida espanyola [...] els qui han accelerat la situació en què ens trobem". És ben bé que no avancem. Fa 90 anys, com ara: la demonització de l'esquerra per aplanar el camí a l'autoritarisme i l'esclafament de l'altre, per raó d'Estat.