Quan Sánchez no podia dormir tranquil
En el capítol d’ahir, Villarejo i Cospedal (deu anys secretària general del PP i dos anys ministra de Defensa) conspiren contra Podem. Amb quatre proves malgirbades, pretenen vincular-lo amb Veneçuela, Cuba i ETA en una sola carambola. La Fiscalia no mou ni una cella i Pablo Iglesias s’exclama de la pèssima qualitat de la democràcia espanyola. Arriba tard, com sabem de memòria a Catalunya, on, per cert, l’esquerra s’ha aprofitat del joc brut de l’Estat contra el sobiranisme.
Curiosament, fa pocs dies, Pedro Sánchez va escometre contra “interessos poderosos que enyoren un vell ordre, diners que atreuen molt poder, i que el que volen és mantenir els seus privilegis” i que volen “derrocar el govern” amb “cops de poders econòmics i mediàtics”.
A bona hora ho diu. Sánchez ja no deu recordar el setembre del 2019, quan va declarar que ni ell “ni el 95% dels espanyols dormirien tranquils a la nit” amb Podem al govern. Després van venir els resultats electorals i no va tenir més remei que enllitar-se amb Podem a la Moncloa, però aquella frase resumia la doctrina socialista durant dècades: aquí només hi ha dos partits d’estat, PP i PSOE.
Els socialistes espanyols i els catalans han de decidir si volen continuar sent la coartada necessària d’una democràcia vigilada a canvi de poder governar de tant en tant o volen viure en una democràcia plena, incompatible amb l’espionatge i amb la fabricació de proves contra adversaris polítics. O fa net o la denúncia dels poders obscurs no tindrà cap credibilitat.
