18/03/2021

Primer salvar la vacunació, després l'estiu

2 min
Un home rebent la vacuna contra el covid-19 d'AstraZeneca a la ciutat belga d'Anvers

La Comissió Europea continua insistint que d'aquí a finals de juny més de la meitat de la població de la UE ja estarà vacunada. L'única manera de garantir que el certificat digital de vacunació o anticossos, que es vol posar en marxa de cara a l'estiu per intentar recuperar la mobilitat a la Unió, no sigui discriminatori és assegurar que les xifres de població immunitzada seran reals. Però, de moment, amb bona part d'Europa en plena tercera onada de confinaments pandèmics, el procés de vacunació comença a recordar el campi qui pugui del mes d'abril passat, amb cada país intentant buscar la manera de garantir les dosis necessàries per a la seva població.

Els endarreriments en el subministrament de vials han deixat la Comissió Europea en evidència. Brussel·les va convèncer els estats membres per coordinar les compres de vacunes i evitar les divisions internes que van marcar els inicis de la pandèmia. A canvi de reclamar més capacitat de control, però, la Comissió havia de garantir resultats. Però la realitat està lluny del desplegament mediàtic inicial. El que es va guanyar en coordinació, es va perdre en agressivitat negociadora –per això AstraZeneca s'escuda ara dient que el govern britànic va tancar la seva compra de vacunes tres mesos abans que la Unió Europea–. A més, tampoc s'ha aconseguit acabar amb les asimetries internes que, des de l'inici, marquen l'impacte de la pandèmia. 

Els governs d'Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Letònia i Eslovènia s'han queixat per carta al Consell i la Comissió de les “grans disparitats” que hi ha en la distribució de les vacunes entre estats membres, i reclamen una discussió a nivell dels Vint-i-set. L'executiu comunitari es defensa dient que el sistema de repartiment ha estat “transparent”, però tot aquest caos ha acabat alimentant la idea, ja preexistent, de l'Europa burocràtica que no ha estat a l'alçada de l'emergència. El descontentament ha anat creixent a l'Eurocambra i en algunes capitals. Hongria, Polònia, Eslovàquia o la República Txeca han decidit anar a negociar, pel seu compte, la compra de vacunes a Rússia o la Xina. Àustria i Dinamarca han optat per associar-se amb Israel en un fons comú de recerca i producció de vacunes.

Legitimitat democràtica

El salt endavant que la UE havia aconseguit amb l'aprovació del fons postpandèmia –i les conseqüències per a la integració econòmica que comportarà– ha quedat dilapidat pel fracàs de la vacunació, que s'atribueix directament a Ursula von der Leyen. La presidenta de la Comissió va voler aprofitar la pandèmia per expandir els poders comunitaris en matèria de sanitat, però precisament ha estat aquesta falta de competències i de preparació interna la que ha acabat fent descarrilar el pla i la credibilitat de Von der Leyen. Una vegada més, la Comissió torna a topar amb la mateixa pedra que l'acaba erosionant a cada nova crisi. La legitimitat de l'executiu comunitari es fonamenta, sobretot, en els resultats; en la seva capacitat de millorar la vida dels europeus. L'oportunitat del coronavirus no era arreplegar més competències per a Brussel·les sinó millorar la capacitat d'execució de polítiques útils per als ciutadans. Si per a això es necessiten més competències, caldrà defensar-ho. Però el primer és estar a l'alçada de la urgència sanitària, econòmica i social.

stats