Salut mental i estigmes: bones notícies... i deures (1)
El col·lectiu Obertament, que elabora un informe anual sobre el tractament de la salut mental als mitjans, té motius per a la felicitat: per primer cop en el seu observatori, les notícies considerades com a accions positives superen en nombre les peces que associen la salut mental amb violència i perillositat. És probable que el segon any de pandèmia, en què el virus va començar a estar controlat i el focus es va poder posar en el mitjà i llarg termini, hagi afavorit situar el focus en les conseqüències psicològiques de les pèrdues massives d'amics i familiars, i també dels confinaments diversos.
El fet que el 44,3% de les peces analitzades per Obertament es valoressin com a acció positiva no vol dir que s'hagi acabat la feina, ni de bon tros. Però val la pena recordar que, tan sols cinc anys enrere, gairebé el 70% de les notícies lligaven trastorn mental a perillositat (i enguany el percentatge se situa tot just una mica per sobre del 20%). A banda de consolidar i ampliar la tendència a treure els estigmes associats a la salut mental, fa falta que els periodistes ens esforcem més a no parlar-ne de manera despersonalitzada, en abstracte. El 55,3% de les peces analitzades ho feien, i això va en contra d'un fet essencial: els efectes d'un trastorn varien molt depenent de les característiques i circumstàncies de les persones. Que només un 9,4% dels articles escrutats recullin l’experiència directa d'un afectat suggereix que hem de baixar més del model a la realitat. I, en els casos de recuperació, poder oferir a la població exemples concrets encoratja a demanar ajuda i, a més, situa en l'arena pública referents positius. L'informe, per cert, aplicava enguany una mirada de gènere i arribava també a conclusions interessants, que analitzaré demà.
