Un sacrifici laboral per demostrar que l'asèpsia són els pares

Una de les tensions no resoltes entre periodistes i mitjans és l'ús que fan els primers de les xarxes socials. Les empreses volen aprofitar-se de la tirada que puguin tenir les seves firmes però sense comprometre –i és comprensible– la línia editorial. Ara bé, si un reporter només s'expressa de manera asèptica és probable que tingui pocs seguidors. La periodista Felicia Sonmez és el símbol més prominent d'aquesta pugna, als Estats Units. I el Washington Post l'acaba de despatxar.

Tot va començar amb la mort de Kobe Bryant. Els mitjans lloaven l'estrella del bàsquet i Somnez va repiular un tuit d'algú que recordava l'acusació d'agressió sexual que pesava sobre ell, cosa que embrutava l'aura aconseguida amb els èxits esportius. El diari la va suspendre, en una decisió criticada per la redacció. Mesos més tard, Sonmez tornava a ser notícia en denunciar que el seu mitjà no li deixava cobrir afers relacionats amb el Me Too perquè ella havia revelat a les xarxes haver estat víctima d'una agressió sexual. I ara, un any després, ho torna a ser per l'acomiadament. El diari –ja amb Sally Buzbee com a nova directora– l'acusa d'"intentar qüestionar públicament els motius dels companys de redacció" i d'"insubordinació", segons detalla el New York Times. Es refereixen al fet que un col·lega va repiular un acudit sexista que assumia que les dones eren o bé bisexuals, o bé bipolars. "Fantàstic treballar en un mitjà que permet retuits com aquests!", va escriure Sonmez. És evident que un atac públic a un company serà castigat per la majoria d'empreses. Però la periodista, amb el seu sacrifici (pueril?), evidenciava un greuge comparatiu i que no existeix l'asèpsia. O, més exactament, que allò que en diem asèpsia inclou sempre una bona dosi d'ideologia, només que perfectament integrada en el sistema.