Qui s'ha fumat les dades sobre la marihuana a Catalunya?

Una de les notícies recurrents més curioses és la que assegura que Catalunya és el principal productor europeu de marihuana. Va aparèixer el novembre del 2019, després va emergir de nou l'octubre del 2020 i enguany l'hem pogut llegir la setmana passada en moltíssims mitjans. He consultat una trentena de notícies sobre l'afer i totes estan agermanades per un fet: no quantifiquen quina és aquesta producció tan notable. L'únic que hi ha són declaracions dels Mossos d'Esquadra afirmant-ho solemnement. Tenen raó? Potser sí, però en cap cas ho han demostrat com caldria: aportant una llista de regions?, països?, i les hectàrees cultivades o els quilos exportats per demostrar-ho.

Si hi ha un líder, sempre hi ha un segon. I una distància entre l'un i l'altre. Repto el lector a intentar esbrinar quin és el segon productor de marihuana d'Europa. Veurà que topa amb molts estudis parcials i contradictoris –normal, tenint en compte que la major part del cultiu és il·legal– i que, per cert, Catalunya rares vegades apareix ressenyada, ni que sigui perquè les comparatives se solen fer entre estats.

No nego ni un bri d'importància a l'augment de la marihuana a Catalunya: visc en un barri on els clubs cannàbics deixen notar des de fa temps els seus estralls. Però, periodísticament, ens trobem davant d'un cas de compra acrítica de titular a una font interessada. Calia demanar la dada catalana. I la dels Països Baixos –el tradicional graner europeu d'aquest cultiu– o de França i les seves regions –on també s'han disparat les confiscacions de plantes–. Si no, d'aquí uns mesos el poder narcòtic del titular ens haurà fet oblidar la notícia i els mitjans la serviran de nou, sense recordar que, a l'espera dels números, estem repetint un mantra.