S'agreuja la crisi de joc del Mallorca

Ni la presència de l’enyorat Baba ni la reaparició de Take Kubo han fet canviar el joc pobre, pobríssim, del Mallorca davant un equip, el Getafe, que tampoc no ha demostrat res. Ni una sola rematada entre els tres pals en tot el partit ni a cap de les dues porteries. També l’entrada ha estat molt pobra, però els més de vuit mil espectadors hauran estat, a pesar de la pluja i el fred, el més destacat d’un dels pitjors partits que hem vist a Son Moix aquesta temporada. En tot moment, han intentat animar l’equip de García Plaza, però aquest impuls no ha estat fructífer.

Molts de detalls —com diuen ara—, moltes faltes, molt de temps perdut, simulació de cops i poc futbol, molt poc. Ens fa l’efecte que de cada vegada el joc queda més desvirtuat i sempre en funció del resultat. Hi ha poc atreviment, poc talent i encara menys inventiva. També és ver que tampoc no podem demanar gaire cosa més ni al Mallorca ni al Getafe, i tots dos justifiquen els llocs que ocupen respectivament a la classificació. Però és evident que l’empat, el punt, va més bé al Getafe que al Mallorca. Quique Sánchez Flores feia referència a l’estat anímic dels jugadors i clarament el del seu equip és un poc millor que el dels mallorquinistes.

Sempre des de la distància, tot fa pensar que el Mallorca pateix una forta depressió, després de moltes setmanes sense guanyar. L’equip no juga molt malament a l’hora de tocar la pilota, però, quan arriba a la frontal de l’àrea, les idees desapareixen, ningú no xuta i els defenses no tenen gaires problemes, per no dir cap ni un. Va passar a Vallecas, ha passat a Son Moix i a les darreres jornades és una constant. El problema és que les sensacions que transmeten els jugadors no són bones, ni el llenguatge corporal tampoc. Hi ha un punt de frustració i una falta de confiança alarmant. D’aquí que la repetició de pilotes en llarg des de la porteria de Reina sempre acabin en poder del rival; en aquest cas, del Getafe. El partit a Son Moix ha estat una demostració constant de pèrdues de pilota, la qual cosa ha fet evident, per tant, el poc nivell tècnic d’alguns jugadors. Si en el futbol una de les coses més importants és un bon control (i si és orientat, millor), al Mallorca n’hi hem vists molt pocs. Ara bé, per no només trobar ossos al lleu, podem destacar que l’equip no ha perdut i que ha acabat amb la porteria a zero. Tot són maneres de veure-ho. El que té per davant el Mallorca no convida a ser optimistes, però, ves a saber.

Dissabte es trobarà l’Atlètic de Madrid al Wanda; ni més ni pus.

Ricard Pla és periodista