Rússia i el canvi climàtic
Un ja no sap què ha de passar perquè els països es prenguin seriosament el tema del canvi climàtic. L’onada de calor d’aquests dies de juny ha estat inèdita. Com diuen els experts: “D’onades de calor sempre n’hi ha hagut, però mai tan fortes a la primavera”. I conclouen que, sens dubte, ja podem parlar d’un impacte comprovat d’un canvi climàtic que, fins fa relativament poc, alguns han anat posant en dubte.
Les emissions de diòxid de carboni s’han de reduir. El que hem fet és posar-los preu! Cotitzen als mercats financers i se’n poden comprar excedents entre països. És a dir, hem muntat un mercat d’emissions. Però que estem bojos? D’altra banda, any rere any, el Protocol de Kyoto l’incompleixen la majoria de països. Hi ha sempre quelcom més urgent que el futur del planeta: el present de l’economia. Gran error. Un present econòmic bo servirà de ben poc si d’aquí uns anys el planeta s’escalfa de forma definitiva.
La guerra d’Ucraïna ha posat sobre la taula la necessitat, en aquest cas geopolítica (i econòmica!), de no dependre de països inestables, com ara Rússia, Algèria i similars. Europa ha declarat la nuclear com a energia neta i s’ha proposat invertir en renovables i mirar de no dependre més del gas ni de les fonts d’energia altament contaminants.
Aquesta transició costarà diners i part de les previsions econòmiques a la baixa que es fan a partir de la tardor poden ser (no ho sabem del cert) conseqüències de l’estratègia energètica europea. Començar a viure des de ja sense el gas i el petroli estrangers.
Vivim moments en què fer previsions és del tot impossible, ja que actualment l’economia depèn més de la geopolítica, de la política energètica i dels conflictes militars que no pas de les variables purament econòmiques. Ningú no sap què passarà, però es perceben símptomes de canvis estructurals al món. I aquests canvis, com en qualsevol reconversió, poden venir acompanyats d’anys difícils.
Si serveixen per refredar el planeta, potser paguen la pena. En cas contrari, estarem espatllant l’economia i, alhora, la sostenibilitat del puntet de l’Univers que ens ha donat la vida i acollit com a espècie. Si hem de fer sacrificis, que siguin per una bona causa. Si no, la gent no ho entendrà.
