EscriptorLa notícia ha passat pràcticament desapercebuda: deu membres de dos grups de rock d’estètica neonazi acaben de veure ratificada la condemna a un any de presó per part del Tribunal Suprem. Aquests rockers cantaven els seus ritmes i farcien la seva música fosca de proclames contra els jueus, els comunistes, els catalans i Catalunya. Alguns d’aquests ‘artistes’, que canten amb el braç alçat a la romana, ja havien estat a la presó, fins i tot per homicidi, i sembla que és allà on van descobrir la seva vocació musical.
Es veu que als concerts venien samarretes amb esvàstiques, però és a les lletres de les cançons on la fiscalia veu la incitació a la violència i la difusió d’ideologia nazi. Per què ningú s’ha queixat que aquests ‘artistes’ hagin estat condemnats a presó per la lletra de les seves cançons? Per què ens agrada tolerar el rap antifeixista però no el rock feixista? Per què quan un cantant és condemnat demanem llibertat d’expressió fins i tot quan no ens agrada el rap però callem quan ens agrada el rock però no la violència que convoca el missatge? M’estic perdent alguna cosa? Si demanes la llibertat d’expressió de Valtonyc, no has de demanar també la llibertat d’aquests rockers? En el cas del raper de sa Pobla, sempre hem dit que ‘ningú ha d’anar a la presó per unes lletres’, no? És cert que els rockers no haurien entrat a la presó perquè la condemna és d’un any, i multa, però: no han estat jutjats? I condemnats? Per què? Per cantar coses (que a mi també em semblen) abominables? És cert que motiven a la violència, però tal com el rap del nostre magnífic glosador pobler. Em deman: el mateix Valtonyc, què en deu pensar, d’això, ell, tan obertament agressiu contra els fatxes? Els vol veure jutjats i engarjolats, ‘només per cantar’? M’agradaria saber-ho.
També m’agradaria saber què pensar de les piulades de Donald Trump. No són mostres legítimes de llibertat d’expressió, com diu ell? Són proclames que directament mouen els votants a atemptar contra les institucions democràtiques. Cada cop que aquest home feia un tuit, hi havia perill d’aldarulls, fins i tot de sedició, i de posar en risc vides humanes, com s’ha vist massa tard.
Les democràcies passen per moments complicats. No imaginàvem que serien les mateixes llibertats les que podrien posar-nos contra les cordes, haver de tolerar fins i tot l’intolerable, el que soscava els fonaments d’una convivència pacífica, ordenada i bona per a tots. En envolten la paranoia, l’odi més o menys soterrat, la falta de rigor a l’hora de pensar, la hipocresia, la mentida i la distracció perpètua. L’excés de zel i la manca de zel.
Sempre hi ha límits. Fa rialles que intel·lectuals que defensen que la seva llibreria de referència bandegi els llibres de segons quins autors, llavors es posin les mans al cap perquè a Trump no se li permeti piular a Twitter. Trump pot penjar en qualsevol moment un vídeo a internet, al seu domini web, i tot d’una el veuran milions d’individus. No li cal Twitter, a hores d’ara, per provocar una guerra civil.
