El retorn de Virginia Woolf
Passa, de tant en tant, que petites febrades literàries afecten la nostra cultura amb una empenta que traspassa modes. N’ha estat un cas, recentment, la relectura dels clàssics victorians que ha encetat Viena Edicions amb la col·lecció Club Victòria, com ho va ser, en el seu moment, el projecte de recuperació i reivindicació de l’obra de Víctor Català posat en marxa per Maria Bohigas al capdavant de Club Editor. Ara sembla que arriba (o torna) el moment de Virginia Woolf, amb nombroses traduccions i reedicions catalanes a la vista i als aparadors.
Primer, recapitulem. És que es pot entendre, bona part de la producció literària del segle XX, sense la innovació formal i conceptual de Woolf? El flux de consciència de La senyora Dalloway, traslladat al català per Cèsar August Jordana l’any 1930 (l’original és de 1925), ressona en obres cabdals com la trilogia composta per Eva, Fanny i Valentina de Carles Soldevila, en els contes d’exili recollits a Sota la pluja, d’Anna Murià; en el Quim/Quima de Capmany, un text explícitament orlandià, o bé en l’obra narrativa d’Antònia Vicens. La de Woolf és una revolució que traspassa autors i dècades, i que ens ajuda a entendre qui som i què hem escrit.
Aquest boom no és casual: fa 70 anys que l’autora del grup de Bloomsbury es va omplir de pedres les butxaques de l’abric i es va endinsar dins un altre flux, terriblement mortífer, el del riu Ouse. Havia esclatat la Segona Guerra Mundial i les bombes havien destruït la seva casa a Londres. Aquest desgraciat aniversari, però, també vol dir que des d’enguany els drets de l’obra de Woolf són de domini públic, i això es nota només fent una ullada a les reedicions que n’estan apareixent: a la tasca engegada fa anys per La Temerària, amb traduccions de referència com les de Maria-Antònia Oliver i Helena Valentí, s’hi han d’afegir la recent publicació de Dos relats, títol fundacional de l’editorial Cal Carré (i de la Hogarth Press, l’editorial del matrimoni Woolf), i també la novel·la Entre els actes, tots dos volums traduïts per Marta Pera Cucurell. També la deliciosa traducció de La senyora Dalloway de Dolors Udina, recuperada ara per La Magrana i que en el seu moment va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona de traducció, o bé els Diaris de l’autora, d’imminent publicació al Club Editor en traducció de Carlota Gurt.
Domini públic, diran alguns. Jo els respondré que poques autores han escrit amb una veu tan visionària com la de Woolf l’ambient enrarit d’una Europa entre guerres (la d’ara…), la subjectivitat turmentada d’aquelles persones que no sempre protagonitzen els relats, la vivència queer abans que queer volgués dir tot el que avui vol dir, el món a partir de tots els detalls que el formen. Virginia Woolf ha tornat, si és que se n’havia anat mai, i llegir-la és també un acte de present i de futur, de repensar-nos: “Pensaments sense paraules. És possible?”, es demana a Entre els actes. El que ella escriu, el que convoca i aplega entre línies s’hi acosta molt.
Sebastià Portell és escriptor
