18/05/2021

Entre la retòrica del segrest i el papu de Puigdemont

2 min

La gràcia de les tradicions és que es basen en preceptes simples i fàcils de seguir. Per exemple, els diaris han de posar cara seriosa i explicar que important que és la governabilitat. Però si després de les negociacions el resultat no és el que volien, aleshores cal intentar boicotejar-la i generar inestabilitat. I el primer pas, esclar, és presentar aquest resultat no com una aliança –o almenys com un intercanvi de compromisos i cessions mútues–, sinó directament com un rapte o una extorsió. Ah! I si són més de dos socis, cal fer-hi sortir la paraula Frankenstein per alguna banda.

Portada 18 maig 2021 La Vanguardia

Als diaris catalans no hi ha un gran entusiasme. Tanmateix, s'hi percep un to moderat. La Vanguardia, per exemple, sanciona el pacte: "ERC i Junts es reparteixen el Govern i aparquen el desacord". Per a El Periódico el glop sembla més amarg ("ERC assumeix el timó del Procés i es resigna a governar amb Junts"), però també tira avall. A El Punt Avui subratllen que els dos partits "es posen d'acord" i a l'ARA es parla de "Govern de coalició", que són titulars en positiu. En canvi, quan es fa el salt a Madrid comença a aparèixer la fel i la retòrica del segrest. "Sánchez accelera la negociació amb ERC ostatge de Puigdemont", es llegeix a El Mundo en portada. El País diu que "ERC cedeix poder a Junts per a una difícil governabilitat". I el verb cedir es repeteix a l'Abc: "Sánchez manté l'aliança amb ERC tot i cedir davant de Puigdemont". La Razón completa el pòquer de destemperats amb "Puigdemont guanya ERC i reprèn el desafiament a l'Estat". És interessant com la figura de Puigdemont –que ha mantingut un perfil discret– apareix a les tres portades de la caverna. La dinàmica sempre és la mateixa: focalitzar el neguit del lector en un enemic exterior, preferentment amb nom i cognoms, per fer-li encarnar la figura del monstre.

stats