El restaurador irritat de Banyoles
Un restaurador de Banyoles omplia la pantalla del televisor. La seva expressió indicava amb tota claredat que se sentia ofès i humiliat, aclaparadorament irritat per les normes de salut emanades pel Govern català davant d’aquesta nova onada de la pesta. I, com ell, molts d’altres empresaris de la restauració i d’això que ara se’n diu oci –altre temps oci volia dir no fer res, badocar; ara implica una activitat més estressant que qualsevol feina retribuïble.
Tots els empresaris (i totes) es queixaven del mateix: que les restriccions s’imposassin en un temps tradicionalment fecund per a aquests negocis. Aquestes queixes s’entenen, és clar, però tot sovint esclaten i surten de mare: és quan algun empresari deixa entreveure, per més que intenti dissimular-ho, que per a ell la caixa és més important que la salut.
Però tornem al nostre restaurador de Banyoles. Va incloure en el seu al·legat contra el Govern el greuge de no haver estat consultats com a gremi. D’entrada, sembla raonable aquest rebot: naturalment, els restauradors i els empresaris de l’oci estressant haurien d’haver estat consultats. Però si teniu l’hàbit enfitós de demanar el per què de les coses, en aquest cas la resposta no acaba de satisfer la curiositat o l’interès. Se suposa que aquests empresaris podrien assessorar el Govern en matèria de salut pública? I fer-ho, a més, respecte d'aquest assumpte concret? Si la resposta és afirmativa, se’ls hauria d’haver consultat. I si és negativa? Perdonin, però tenc les meves reserves.
La política ha d’agafar les regnes en aquest cas, i la societat ha d’actuar de manera disciplinada, sense perjudici d’exercir permanentment la crítica als poders d’aquest món –potser també de l’altre. Si als empresaris de la restauració i de l’oci d’enllà la mar no els agrada gens sotmetre’s a la política del seu govern, que es facin hotelers a Mallorca o a Eivissa, i així podran marcar ells la política hotelera del Govern.
Guillem Frontera és escriptor
