FilòlogaEl president de Turquia va declarar en una recent reunió del seu partit que, “després del covid-19, no són només les relacions polítiques i econòmiques mundials les que entraran en un període de reestructuració, sinó també les mentalitats". No hi ha dubte que res no tornarà a ser el mateix, la forta sacsejada que estem vivint a escala planetària ha fet tremolar els fonaments de moltes societats que vivien, fins ara, immerses en la il·lusió d'un etern benestar. Vivíem de la il·lusió que tots els mals només passaven als altres que viuen en altres mons lluny dels nostres destins ordenats i programats. Vivíem de la il·lusió de tenir el control sobre la vida i crèiem que ja teníem el poder de governar el temps aplicant-nos una bona dosi de crema antiedat.
Hem oblidat que cada dècada vivim esdeveniments que no deixen de condicionar les nostres vides. Recordem el següent: el 1990 desapareix l'URSS i la geopolítica del caos reestructura les fronteres ideològiques; el 2001 els atacs a les Torres Bessones van instaurar els controls intimidatoris en tots els aeroports: el 2010 inicia l'apocalipsi àrab, que molts s'obstinen a anomenar primavera, i es va esfondrar l'última frontera que resistia a un capitalisme salvatge, i ara el 2020 el microorganisme ha paralitzat el planeta i per primera vegada som tots i totes subjectes sospitosos, comencem a dubtar de la nostra pròpia ombra i se'ns han esquerdat les mans de tant rentar-les. Les nostres pròpies mans són altament perilloses per a la nostra salut!
Molts governs estan ja introduint nous conceptes a la ment dels seus ciutadans repetint una vegada i una altra i fins a la sacietat “la nova normalitat”, i quan assenyalen que es tracta de “la tornada a la nova normalitat” m'entren ganes de fer-me un harakiri lingüístic. A un estat nou mai no s'hi torna, però sí que s'inicia, i el que és normal ja s'entén que no és nou i no es pot tornar a una cosa nova que no és la normal i ja m'he fet un embolic, i aprofito per confessar que ja no suporto més escoltar Sobreviviré, que sembla la banda sonora del nostre atordiment existencial.
Atordides aparentaven estar les persones que van gaudir de passejos controlats durant la fase 0, i quan es va prémer el botó de Reset el zero va cobrar un sentit al qual no estàvem acostumats. Tot seguit els humans van començar a deambular per onsevulla, en matolls, camins, ponts, carreteres. Trepitjant fort, amb passos lleugers, passes confuses, corrent o pedalant i tot semblava tan irreal! Van bastar setmanes de tancament perquè perdéssim el nord i menys de 50 dies perquè tots els països del món generin més pobresa i desigualtats que mai.
Continuo intentant trobar-li sentit a tot el que s'ha esdevingut i m'envaeix la lucidesa quan record aquestes sàvies paraules del profeta boig de La vida de Brian: “I de veritat us dic que hi haurà rumors que les coses van malament. I es produirà una gran confusió entre les gents. I ningú sabrà on és res…”. I penso: que profunda que és, la bogeria!
Per reiniciar el joc, si us plau, push Reset!
