OPINIÓ

La rendibilitat del projecte

Les lluites internes del nacionalisme català no corresponen a simples discrepàncies o diferències sorgides arran de la vergonyosa situació dels presos polítics. Són les autèntiques lluites històriques que tornen sortir a la superfície en aquesta mar de despropòsits. Per altra banda, per descomptat que, a Espanya, el nacionalisme espanyol visceral i violent per tradició no viu cap casta de debat polític i molt menys d’idees. Ben lluny de tot això i amb la proa cap a l’enfrontament civil al carrer. Mostra d’això és la patètica recollida de firmes contra el català i a favor d’un castellà presumptament perseguit a Mallorca a la Plaça Major de Palma, on els pocs indígenes que caplleven per la gleva, sota el sol, encara s’apropen i, fins i tot, alguns signen posant- la mà al garbellet parat en una abonada terra on els restaurants, majoritàriament, no atenen en català, llengua pròpia, i on, per descomptat, arreu, el castellà es fa servir sense cap tipus de problema. Per això, quan un ampli sector del nacionalisme català es pronuncia a favor de la “revolució independentista”, molts sectors catalanistes i democràtics en pateixen les conseqüències. Molts sectors que han estat fonamentals per a la resistència del català durant la dictadura, període que en alguns casos coincideix amb l’auge d'algunes fortunes avui situades al capdavant com a garants de no se sap molt bé què. Per a l’actual polarització no han calgut les masses en milions sencers marcant una oberta diferència numèrica. Han bastat els importantíssims dos milions de persones per tirar endavant un camí de no retorn. Per descomptat i com era anunciat contínuament, liderat per una elit en allò econòmic i allò cultural. Tot plegat no explica l’aturada i estupefacció del catalanisme majoritari, però explica prou bé la involució social i patriotera espanyola que es viu aquests dies i, encara més, explica el sollevament amb violència d’un carrer manipulat tothora en contra dels catalans i de la nostra cultura amb tota la impunitat del món. Molts activistes de l’independentisme han actuat impecablement i donant un gran exemple del que és la democràcia, però un nombre no gaire petit del mateix moviment sotmet una de les més antigues nacions d’Europa als peus dels cavalls. Tota aquella gent que és a peu de carrer: infermeres, metges, transportistes, xòfers, dependents de comerç, cambrers, llibreters… Sabem que la persecució del castellà és una fal·làcia, que la dictadura catalanista és una calúmnia més i que totes les manipulacions s’estavellen davant la realitat, totes menys una. S’ha engegat un camí d’involució i de retorn al postfranquisme de quan es comença a superar la unitat de la llengua, de quan el respecte als catalans, a Catalunya i als Països Catalans n’era una bàsica condició democràtica. No repartesquin tantes etiquetes ni posin tants títols i premis al bon patriota, analitzem realment qui afavoreix aquesta involució.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF