Reincidir

Publica l’ARA que el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, ha rebutjat la concessió d'indults als presos polítics amb aquest frívol joc de paraules: "Més que una mesura de gràcia, em semblaria una enorme desgràcia". I ha afegit que “seria un gest estèril perquè els independentistes insisteixen en reincidir".

Els empresonats i exiliats de l’1 d’Octubre no estan sols, no tenen el suport d’una minoria, tot i que aquest és el somni humit de senyors com García-Page. Hi ha una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per tant, els primers que insisteixen en reincidir són els electors catalans. Amb tots els diners del món s’intenta que siguin derrotats a les urnes. Que l'hi diguin a l’enyorat Manuel Valls. Però, com va dir aquell (ara no recordo si va ser Sèneca, Josep Pla, Churchill o Kurt Cobain), “la realitat és tossuda”.

Què vol dir reincidir? Hi ha un gran gruix de catalans (els que han fet president de la Generalitat el líder d’un partit que porta, a les sigles, la paraula república) que voldrien viure en una república catalana. N’hi ha que no. I també voten, per expressar-ho. Els que voldrien república catalana, els que consideren que la seva llengua hauria de ser a les Nacions Unides, els que preferirien que els fons europeus no passessin per Madrid, expressen una idea política perfectament legítima, pacífica i democràtica. Ser independentista no és un delicte. Per això tots els imperialistes proven d’equiparar independentisme amb terrorisme, que és el mateix que equiparar l’enamorament no correspost amb la violència de gènere: una idiotesa interessada. Et peguen, l’1 d’Octubre, perquè sembli que has fet alguna cosa terrible i innombrable. Anomenem-la. Referèndum il·legal. Ningú ha d’anar una dècada a la presó per haver ajudat a fer això.

Empar Moliner és escriptora