Reina evita una derrota clara

L’entrenador del Mallorca, Luis García Plaza, deu haver fet un bon alè quan ha vist que no li han escapat els tres punts; només n’ha perdut dos. El Celta ha fet mèrits a bastament per endur-se la victòria, perquè ha creat més joc, s’ha adaptat més bé a la velocitat i a les ràfegues de vent i, sobretot, ha xutat més vegades a porta que el Mallorca. El Celta ha arribat a Son Moix amb números semblants als dels mallorquinistes i sense el seu jugador franquícia: Iago Aspas. Durant els dies previs, s’ha parlat més de la baixa del davanter que del partit en si, tenint en compte la importància dels tres punts i les possibles urgències. Així i tot, i amb la baixa d’un altre davanter com és Santi Mina abans d’acabar la primera part per lesió seriosa, l’equip gallec ha fet més mèrits que el mallorquí per guanyar. Però, ves per on, un dels jugadors qüestionats de la plantilla, Manolo Reina, ha estat el millor del partit amb diferència. El porter del Mallorca ha tingut quatre intervencions clau per deixar la porteria a zero quan més d’un havia vist la pilota a la xarxa.

En el partit de Son Moix, no pot servir d’excusa la velocitat del vent: no cal recordar que el fenomen meteorològic ha perjudicat els dos equips. El més preocupant són les decisions que es prenen des de la banqueta, abans i durant el joc. No entenem que García Plaza insisteixi jornada a jornada a jugar amb un sol davanter. La solitud, primer, de Prats i, després, d’Ángel arriba a ser desesperant, i encara ho és més quan, a dos minuts per al final, acaba jugant amb Fer Niño i Ángel Rodríguez: dos puntes clars per solucionar un problema que han anat creant durant més de noranta minuts. En definitiva, el Mallorca continua sense guanyar a Son Moix des de no se sap quan i emetent senyals de desconcert quant a la confecció d’un onze clar i definitiu. També es dirà que les baixes de Baba, Salva Sevilla i algun altre condicionen les alineacions, però de vegades les actituds de la direcció tècnica poden desorientar els jugadors.

Si n’hem de rescatar algun aspecte positiu, és la presència dels 10.655 espectadors que s’han desplaçat a Son Moix en un vespre que només convidava a quedar al sofà. Una altra cosa és si el partit s’hauria d’haver suspès per les condicions que hem esmentat. Si la neu o la pluja de vegades han fet que altres partits hagin quedat ajornats, el vent també és un fenomen meteorològic i no hauria passat res si s’hagués depassat, per respecte als aficionats que han anat al camp i els qui han pagat una quota per veure’l per la televisió. Esperem que el de Granada de diumenge dia 20 sigui una altra cosa. De moment, l’horari és totalment diferent: a l’hora de dinar, a les dues.  

Ricard Pla és periodista