SI AIXÒ ÉS GUERRA...

El regne del revés

Avui m’abellia fer un d’aquells articles en el quals, aprofitant que hem celebrat la diada que ens dona sentit com a arxipèlag, reflexiones sobre el fet de ser ‘balear’ amb quatre acudits que podrien tenir més o menys gràcia en funció de qui ho acabi llegint, emperò m’he refet perquè he agafat com a por. Un tema tan innocu com les diferències (o les similituds) entre mallorquins, formenterencs i maonesos pot desembocar en una mena de batalla campal gràcies al clima d’intolerància envers la metàfora que impera pels encontorns.

I, si no, que l’hi ho diguin a Pedro Sánchez, el líder dels socialistes a escala del país anomenat Espanya, que aquests dies ha tingut la idea original i gens maurada de felicitar-nos la nostra diada en la llengua de Ramon Llull. Quedau convidats a repassar el seu compte de Twitter i comprovareu que la primera interacció és la d’una dona “de cuyo nombre no quiero acordarme” (llicència quixotesca per guanyar públic potencial) en el qual li retreu que feliciti els balears en la llengua que els és pròpia perquè la resta de conciutadans no pot entendre la felicitació. “Toca’t es pany, Mariano”. Ara resulta que per felicitar bascos, gallecs, catalans, valencians i balears només pot fer-se en castellà perquè la resta de la pell de brau on no celebren cap diada puguin entendre, des d’Albacete o des de Logronyo, quina és la misteriosa missiva que ens envia el senyor Sánchez. Dins l’estupidesa màxima d’aquest comentari, quan cliques en el perfil de la dona quixotesca, se’t cauen les bragues (avui estic inclusiu) quan comproves que és d’Alacant. Com no em cans de repetir-vos des que varen aplicar el 155, aquest és el nivell.

Fa mesos que parlar sense emperons, lliurement i sense filtrar és una missió gairebé impossible (siguis en Tom Cruise o na Nina Parrón). Perquè no hi hagi malentesos, d’entrada, he de reconèixer-vos que no som #Parronista. La directora d’Igualtat és una dona amb discurs amb la qual sempre que he coincidit a qualque tertúlia he passat gust de poder intercanviar-hi opinions emperò pens que la santa croada que tenen des del seu departament amb Sant Valentí (digau-me romàntic) els fuig una mica de les mans. Jo, a l’hora d’estimar, o de copular, sempre he aplicat la mateixa màxima: la llibertat per sobre de tot, per la qual cosa no m’agrada que cap institució pagada amb els meus imposts em digui com ho he de fer. Però això no lleva que no pugui ponderar i, sobretot, destacar que la feina de feministes com Parrón i el seu equip de la Direcció Insular d’Igualtat sigui més necessària que mai. En un món on encara el masclisme és una realitat incontestable i l’equiparació real d’homes i dones, una lluita pendent que no crec jo que es resolgui en aquest segle, et deixa gelat que un jutge imposi una fiança de 30.000 euros a una directora general per donar el crit d’alarma sobre una de les grans xacres que ja heretàrem del segle XX: la violència contra les dones.

Tots coneixem la notícia. Nina Parrón va denunciar Jorge Skibinsky –el president de l’Associació de Pares Separats– l’any 2016 perquè aquest homenet va dir via article publicat en premsa que el fet que un home ruixàs amb benzina la seva exparella i li calàs foc “no era violència contra la dona sinó un crim passional” que no s’hauria de treure de context. Ella va denunciar-lo als jutjats i la demanda fou desestimada. Ja sorprèn aquest fet. El que et deixa de pasta de moniato és que el titular del jutjat d’instrucció número 8 hagi admès a tràmit una denúncia d’Skibinsky contra Parrón per un possible delicte d’injúries i calúmnies amb publicitat i, a més a més, hagi imposat a la directora d’Igualtat del Consell de Mallorca una fiança de 30.000 euros, no fos cosa s’escapàs a Suïssa. En uns mesos en què no deixam de parlar de sentències exemplaritzants contra polítics sediciosos i cantants que insulten la corona, quin missatge envia als milers de dones que cada any són maltractades que una de les seves defensores hagi de pagar tribut per haver denunciat el que ella considerava una mentida (i un delicte)? Entre una cosa i l’altra, ens està quedant un futur preciós...

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF