Els regals a la ultradreta

Hi ha una extrema dreta que considera correcte dur els musulmans als camps de concentració, que prohibiria el català, que lobotomitzaria els transsexuals i torturaria presoners. I hi ha una extrema dreta que s’acontentaria amb expulsar musulmans o retirar-los els drets, prohibir el català als llocs públics, tancar els transsexuals a la presó i torturar no tots els presoners.

L’extrema dreta que tenim al Parlament, de moment, és més teòrica que pràctica. No han dit mai, ni ho diran, que consideren inferiors aquestes o aquelles persones. Diran que no els agraden els delinqüents (d'aquesta o d'aquella religió). No diran que volen prohibir el català. Diran que el castellà està perseguit. No diran que estan a favor que es pegui a les dones (no ho estan). Diran que de la mateixa manera que hi ha una lluita de les dones també consideren que hi ha d’haver una lluita dels homes. Per justificar vulneracions de l’estat de dret (empresonar dissidents, torturar...) apel·laran als sentiments més instintius: la família i la pàtria, que és el mateix.

Mentre l’esquerra i la dreta moderada es passen el dia escandalitzant-se del que ells pensen, ells riuen, perquè no han dit res. Com més pintoresques i folklòriques siguin les iniciatives de l’esquerra i la dreta moderada per arreglar el món (“ara els àrbitres faran servir xiulets liles en homenatge a les dones”), menys pintoresques i folklòriques semblaran les d’ells (“ara celebrarem el dia de l’home”). Com més exagerin l’esquerra i el centre (“una mirada lasciva és una agressió que cal denunciar”), més podran exagerar ells (“és que arribarà un dia que ens prohibiran anar al llit amb una dona”).

Però, ep!, hi ha una esquerra que també prohibiria el català als llocs públics i que considera que s’ha de torturar presoners (si es dissimula). Aquesta esquerra, sobretot, és la que es passa el dia traient el papu de l’extrema dreta. I és per això que l’extrema dreta, feliç del regal, pot dir, rient: “És que nosaltres som políticament incorrectes”.